Torre comunidor robusta i ben conservada, adossada a l’església i amb obertures als quatre vents. Construïda al segle XVII i coneguda també com a Torre de les Bruixes o Torre del Mal Temps, conserva quatre obertures orientades als punts cardinals.
El comunidor de Sant Esteve de Caldes de Malavella és un cas singular, integrat en la part alta del mateix edifici i format per les obertures situades sota la teulada. L’accés per una escala exterior i la seva particular disposició al llarg del coronament fan d’aquest un dels comunidors més curiosos de les comarques gironines.
El comunidor de la Santíssima Trinitat de Batet ocupa la part superior de l’antic campanar d’espadanya, transformat en torre durant les reformes del segle XVIII. Una construcció en pedra volcànica austera i contundent, amb un curiós accés per una escala exterior.
El comunidor de Santa Maria de Batet és una petita construcció del segle XVIII situada dalt del campanar. Amb les seves quatre cares obertes i la coberta a quatre aigües, és un element que dona molta personalitat al conjunt de l’església.
El pedró de la Font Vidranesa, erigit l’any 1961 gràcies a la devoció d’una família establerta a Buenos Aires, és un petit monument a la Mare de Déu de Lourdes. Una curiosa mostra de com la devoció i l’estima per Bellmunt podien arribar des de tan lluny.
Una antiga llegenda explica l’origen del nom del Salt de la Minyona i recorda, entre l’amor, la temeritat i la tragèdia, la història d’una jove pagesa que es va atrevir a desafiar els cingles. Una història que el temps ha convertit en part inseparable d’aquest espectacular indret.
