El comunidor de la Santíssima Trinitat de Batet ocupa la part superior de l’antic campanar d’espadanya, transformat en torre durant les reformes del segle XVIII. Una construcció en pedra volcànica austera i contundent, amb un curiós accés per una escala exterior.
El comunidor de Santa Maria de Batet és una petita construcció del segle XVIII situada dalt del campanar. Amb les seves quatre cares obertes i la coberta a quatre aigües, és un element que dona molta personalitat al conjunt de l’església.
El pedró de la Font Vidranesa, erigit l’any 1961 gràcies a la devoció d’una família establerta a Buenos Aires, és un petit monument a la Mare de Déu de Lourdes. Una curiosa mostra de com la devoció i l’estima per Bellmunt podien arribar des de tan lluny.
Una antiga llegenda explica l’origen del nom del Salt de la Minyona i recorda, entre l’amor, la temeritat i la tragèdia, la història d’una jove pagesa que es va atrevir a desafiar els cingles. Una història que el temps ha convertit en part inseparable d’aquest espectacular indret.
La casa on va néixer Josep Maria Pericas es va convertir, el 1926, en una obra del mateix arquitecte. La unificació de dues cases del segle XVIII va donar lloc a una façana plenament noucentista, on destaquen la geometria, els esgrafiats i la delicada forja de la porta d’entrada.
Una petita capella del 1412, avui enrunada, que encara sorprèn pels colors de les seves antigues pintures murals. Entre la ruïna i el silenci, l’interior conserva una bellesa inesperada.
