Ramon Vinyeta ens explica en el seu llibre Llegendes i Tradicions de la Vall del Ges i dels seus contorns, (1979): “El santuari de Bellmunt guarda en el vestíbul que hi ha abans d’entrar a l’església, unes llargues cadenes i grillons que són testimonis d’uns fets prodigiosos esdevinguts molts segles enrera. Vegeu si en fa d’anys…
La tradició diu que la imatge de la Mare de Déu de Bellmunt fou esculpida per Sant Marc i Sant Mateu. Un navegant la portava d’Alexandria. Pel camí es desencadenà un temporal imponent, i la nau, per obra miraculosa de la imatge, féu cap a Malta. Novament a mar, es desencadenà més maror i prodigiosament la nau es…
Forat Micó Forat Micó és un portell per on salta el riu Ges, partint la serra de Bellmunt en dos; pel costat de ponent la serra és estimbada cap al riu, pel costat de llevant pren el nom de costa de la Vinyeta i s’alça recta, en un tall de roca grisa emmarcada pels…
Els santperencs, a més a més de ser posseïdors de reconegudes virtuts com són llur devoció a la Mare de Déu de Bellmunt, llur capacitat de treball, llur enginy en l’ofici de torner i llur perícia en practicar la pirotècnia, tenen també per sobrenom el de “socarracristos”, l’origen del qual es troba en la següent…
Des de temps immemorial, els torellonencs tenim per motiu o sobrenom el de “pescallunes”. No és un motiu denigrant ni menyspreable, ni irònic, sinó ben al contrari. “Pescallunes”, més aviat equival a dir persona il·lusionada, ingènua, optimista, benhumorada i sentimental. Heus aquí, doncs, un bon qualificatiu. Però, d’on ve el sobrenom de “pescallunes” que ens…
Fons Ferran Damians i Recoder, del Centre Excursionista de Catalunya. Fotografia feta l'any 1917 Al costat del santuari de Bellmunt, on es venera la patrona de Sant Pere de Torelló, hi ha el cim de Sa Reganyada, que ostenta un modest pedronet dedicat a la Mare de Déu de les Alades. En el mateix cim,…
il·lustració interior llibre Ramon Vinyeta Així ho explica Ramon Vinyeta en el seu llibre: “Anant de Sant Pere de Torelló fins a Vidrà seguint l’antic camí ral que remunta el riu Ges, s’arriba a un lloc estratègtic que es diu el Pas de Degollats, en el qual el camí franqueja atrevidament el congost del riu.…
Així ens explica Ramon Vinyeta aquesta llegenda: Es diu que en temps força remot, la data de qual no es pot concretar, regia els destins del castell de Besora un senyor feudal de conducta despòtica i cruel vers els seus subordinats. Aquests, cansats de tants atropellaments i ignomínies, es reuniren secretament en el “Camp del…
