Bellmunt en tren. Curiós el títol, oi?
M’explicaré:
En més d’una ocasió en Jordi Cervera, l’ermità de Bellmunt, m’ha comentat que es troba tot sovint amb trucades i consultes d’excursionistes i grups d’excursionistes que volen anar a peu fins a Bellmunt i que el seu mitjà de transport és el tren. Per tant, arriben a l’estació del tren de Torelló i li demanen per on han d’anar per arribar a peu a Bellmunt.
Per aquesta raó i perquè al llarg dels anys he coincidit a dalt amb colles d’escoltes que, de segur havien arribat en tren a Torelló, li vaig prometre al Jordi que li faria una ruta -i el track corresponent- fins a Bellmunt amb sortida i arribada a l’estació de tren de Torelló.
Com dic, ha estat i encara és habitual fer servir el tren com a mitjà de transport per fer excursionisme. I la línia de tren de Barcelona a Puigcerdà ofereix innombrables combinacions. Recordo que a la darrera Fira del Llibre de Muntanya del Cabrerès -feta a Vic- vaig veure que s’havia editat un interesant llibre de caminades fent servir el recorregut d’aquesta línia fèrria com a únic mitjà d’aproximació.
I a títol de curiositat, també van arribar en tren a Torelló els membres del Centre Excursionista de Catalunya que el dia 1 i 2 de febrer de l’any 1903 van pujar a Bellmunt segons la ressenya que van deixar documentada.
Tornant al recorregut, he mirat de buscar el traçat més senzill entre Torelló i Sant Pere de Torelló. Situats a la sortida de Sant Pere de Torelló, m’ha semblat que per pujar fins a dalt el Santuari, una combinació entre la carretera asfaltada i el camí vell tradicional era la millor opció. D’aquí que la part inicial de la pujada, la que va de la sortida del cementiri de Sant Pere fins al coll de l’hostal del Mal Govern transcorri per la carretera, i la resta segueixi el camí vell.
Això si, per a qui no ho conegui, us anirà bé saber que la carretera que puja a Bellmunt va fent ziga-zagues, per tant, en qualsevol moment, si voleu deixar el camí vell que puja a través (pel dret de la muntanya, fent drecera), podeu anar caminant per la carretera que us porta a dalt. El recorregut del camí d’anada i de tornada és el mateix.
I sí, per tot plegat, m’ha semblat adient anomenar aquesta caminada que espero sigui d’ajuda i utilitat com Bellmunt, en tren.
resum
Sortida de l’estació de tren de Torelló en direcció al poble de Sant Pere de Torelló tot resseguint el camí de vianants que passa paral·lel a la carretera. De Sant Pere de Torelló anirem a trobar la carretera asfaltada que s’enfila sense pèrdua cap al Santuari de Bellmunt.
temps estimat i distància
Només anar, entre 2,30 i 3 hores. Són 10 kms.
Anar i tornar, entre 4,45 i 5,15 hores. Són 20 kms.
dificultat
Mitja, cal tenir en compte que fins a St. Pere de Torelló la pujada és constant però sostinguda, i que desprès toca tota la dreta pujada fins a dalt el santuari.
accés track per a GPS
dades contacte
Aquí podreu trobar l’enllaç amb els horaris de Renfe.
El telèfon de Bellmunt és el 93 744 71 07, i el nom de l’ermità és Jordi Cervera.
detall recorregut
Arribats en tren a l’estació de Torelló, ens encaminarem cap a l’únic lloc de sortida que hi ha habilitat. A fora al carrer, girarem cap a l’esquerra, passarem pel davant de l’entrada de l’edifici de l’estació i allà mateix a l’esquerra trobarem el pas soterrani per creuar les vies.
Sortint del pas soterrani, ens encaminarem de baixada en direcció est -cap a la dreta, en sentit Barcelona- i caminant en paral·lel a la via del tren arribarem a l’avinguda dels Pirineus. Anirem per la vorera esquerra d’aquest carrer -a la banda dreta veurem els darreres del cementiri de Torelló– i seguirem fins trobar, a la nostra dreta, un pont que té les baranes pintades de color blau clar i que travessa la via del tren per dalt.
Després de passar el pont seguirem avançant en el mateix sentit que portem. Passarem pel darrera d’un bloc de pisos i arribarem a una cruïlla. Aquí hem d’agafar la via de la dreta que, de baixada, ens portarà a trobar la rotonda de la carretera que va de Torelló a Sant Pere de Torelló.
Aboquem al camí de vianants entre Torelló i Sant Pere que identificarem, en tot el seu recorregut, pel color groc del seu terra i perquè tot el seu traçat segueix en paral·lel i a tocar la carretera. Aquest camí de vianants no el deixarem fins a l’entrada de Sant Pere de Torelló.
El seu recorregut és ample i planer. L’iniciarem per l’esquerra de la carretera. A la meitat de la primera llarga recta trobarem el desviament que puja a Sant Vicenç de Torelló. Al final d’aquesta recta, i a l’esquerra seguint en sentit Sant Pere, una rotonda ens farà canviar a la banda dreta de la carretera. Encarem, de nou, una segona recta també força llarga.
Al seu final i en el mateig giravolt trobarem el pont de l’Aníjol i el desviament cap a la Font Santa. Més amunt, trobem una nova rotonda que serveix d’entrada al polígon industrial que ens queda a la dreta.
Seguim de pujada. Passem una benzinera i arribem al pont d’entrada a Sant Pere de Torelló.
Passat el pont, hem de seguir uns metres més fins a trobar un desviament a la nostra esquerra. Aquí haurem de deixar la carretera i continuar per aquest carrer. Passarem pel davant d’un grup de cases. Al capdamunt del carrer -sense sortida- derivarem a la dreta per arribar davant d’una bonica casa.
A l’esquerra trobarem el desviament que ens farà deixar l’asfalt i entrar en una pista de terra que ens portarà a passar pel costat d’un petit dipòsit d’aigua.
Tot i que el traçat del camí queda desdibuixat perquè caminem per un pedregar, no tenim pèrdua amb la direcció que portem i en lleugera pujada amb la referència de Bellmunt al nostre davant. També ens servirà de referència el tancat amb filat de ferro que trobarem a la nostra esquerra.
I un tros amunt, clavat al terra trobarem (i no en farem cas), un pal amb un indicador del PRC45, però nosaltres seguirem pujant tot recte fins arribar a un camp de conreu que queda a la nostra dreta. Al capd’amunt d’aquest camp el camí tomba a la dreta i el ressegueix per dalt. Passat el camp, el camí gira ara a l’esquerra i ens aboca just al costat del cementiri de Sant Pere de Torelló, a on trobarem la carretera asfaltada que agafarem per començar la pujada al santuari de Bellmunt.
Així doncs, situats a la carretera, toca anar cap amunt. Farem una primera pujada que tot i ser curta, puja de valent. Després del primer replà arribarem a la bonica i molt ben restaurada casa de pagès la Redortra.
A continuació el traçat de la carretera segueix amb una colla de revolts força seguits. A mi m’agrada aquest entorn i el paisatge d’aquesta part del recorregut, i veure els cavalls pasturant pels camps del voltant. Passats els revolts i després de fer-ne un que trobareu força tancat de dreta, encararem en sentit est una llarga recta de pujada. Fets uns 250/300 metres trobarem a la nostra dreta clavat al terra i pintat de color blanc un indicador de ferro que diu Pedroses. Encara que no ho sembli estem al coll anomenat de l’Hostal del Mal Govern, on fa molts anys hi havia hagut una casa, ara totalment desapareguda, amb un hostal que portava aquest nom.
És just després de passar l’indicador blanc de Pedroses que hem de deixar la carretera i enfilar-nos pel seguit de dreceres que anirem trobant. El corriol de pujada segueix a la nostra esquerra i el trobarem a la vorera esquerra de la carretera indicat amb un senyal pintat al terra, just a uns 20/25 metres de l’indicador de Pedroses.
I cap amunt. Aquesta nova pujada, força senyalitzada amb diferents colors de marques ens tornarà a abocar, un tros més amunt a la carretera que resseguirem fins arribar al Pedronet de la Verge de Montserrat i que és parada obligatòria ja que des de mirador, en un dia clar, podreu contemplar Montserrat.
Continuem per la carretera fins tornar a agafar el camí que retrobem a la nostra esquerra després de dos revolts passat el Pedronet, just després d’un senyal de trànsit.
Al final d’aquest nou tram arribarem la Font Vidranesa. El camí continua pel seu darrera. Tornarem a creuar la carretera i, seguint el camí que trobem tot recte, arribarem a la monumental Alzina Grossa. Entreteniu-vos admirant la seva majestuositat i reprengueu la marxa pujant pel corriol que es dibuixa pel seu darrera.
A partir d’aquí iniciem la part del recorregut més agradable, sobretot perquè el seu traçat és més suau. Tornarem a creuar, i per última vegada, la carretera fins arribar al capdamunt on trobarem l’aparcament de cotxes emplaçat a sota el Santuari i encararem la darrera i dreta pujada pel camí cimentat que, tot i que també arriba a dalt donant la volta pel darrera, el deixarem de banda, per agafar el camí solell del davant, pujant l’esglaonat que hi ha després del roure gran que trobarem i que ens situarà a la placeta de davant el Santuari de Bellmunt.
Ja hem arribat: ara toca gaudir del lloc i del paisatge.
I la tornada, pel mateix camí per on hem vingut fins a l’estació del tren.
imprimir recorregut
[print-me target=”.post-%ID%” do_not_print=”#sidebar, .single-related-posts, .post-navigation, .post-meta, .single-share-box, img” /] per imprimir el recorregut en paper, clicar sobre la icona
