La casa de Salgueda es va deshabitar a finals dels anys seixanta del segle XX, i des de llavors ha anat patint un lent però inexorable procés d’abandó i degradació fins arribar a l’estat ruïnós que presenta avui.
Havia estat una casa important, on hi devia viure molta gent. Segons una llinda d’una finestra fou construïda l’any 1717 per Mariano Salgueda, i conserva encara un escut, sobre un bonic portal, i uns safareigs. Per ser una vall molt tancada, era coneguda des de molt antic com a vall de Cegario.
Avui la casa està tancada, si bé en un estat ruïnós que fa desaconsellable entrar-hi, doncs li falta bona part de la teulada. Al seu costat hi havia els corrals i la cabanya, situada al davant de la casa, que va ser restaurada completament, tancant la seva volta amb una paret d’obra i una porta.
L’any 1888 l’excursionista Artur Osona parlava així del vell camí de ferradura de Salgueda. «Del molí del salt, sempre per entre grans boscos, ab 25 minuts ‘s puja al Collet de l’Aubaga, de hont ab 30 minuts, sempre per entre boscos ‘s va á la casa de Salgueda y ab 15 més ‘s puja al Coll de Salgueda [avui anomenat Coll de la Creu de Salgueda] (..) Lo camí que va desde Vidrá al Coll de Salgueda no pot ésser més pintoresch ni més deliciós».
També o feu l’excursionista Ramon Vinyeta, l’any 1951, quan encara era habitada per una família pagesa.
«S’arriba a una prominència del terreny que dóna entrada a la capçalera de la vall, on es descobreix la solitària masia de Salgueda, escaigudament situada enmig d’un amfiteatre de muntanyes que el castell de Curull presideix airosament
L’edifici té molt bon aspecte i emplena de vida el capdamunt de la reclosa vall. Els conreus es troben tots propers i en els llocs on el terreny és més favorable. Més enllà, els boscos de faigs, roures i altra arbreda, alternant amb porcions de pasturatges, ocupen els faldars de la muntanya. A part de les nombroses fonts que es troben junt a la torrentera i de les quals es destaca la del Navà, situada part avall de la casa, l’aigua brolla junt al seu portal, provinent del fondal de més amunt».
Josep de Sora, l’any 1996, també la va descriure en el seu llibre Excursions des del Bisaura: «Un escut de pedra penjat a la llinda, conté una inscripció que no puc arribar a llegir, tants anys li han passat pel damunt, que ha quedat escrostonat i esborrat. (…) Una mica més enlairada, la quadra o corral, i la cabanya damunt. Una gran arcada oberta sembla desafiar la solitud recalcitrant des que sortiren els darrers masovers, que viuen ara a Sant Quirze. Fa 28 anys que van deixar aquest mas».
Consta en el Cens de Sant Andreu de la Vola i Curull de 1780. També en el llibret d’amillarament de la Vola del 1851.
Terme Municipal:
Sant Pere de Torelló
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 445210
Y: 4661576
Altitud:
878 metres
video