ELS GOIGS: Presentació i contingut

Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que durant segles el poble ha cantat en festes majors, aplecs d’ermita i diades assenyalades. En acabar la missa en honor al patró o a llaor d’una marededeu. Una tradició musical molt arrelada a casa nostra. Es tracta del gènere literari i musical més important dels Països catalans durant cinc segles.

La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Fins i tot en molts pobles els enterraments acaben amb el cant dels goigs perquè comporten, d’alguna manera, el pas entre els dos mons.

D’altra banda, la paraula goigs també designa l’imprès en què aquestes poesies s’imprimeixen. N’existeixen, sembla, des del segle XVI. Són impresos senzills, en fulls solts (de 30 per 20 centímetres aproximadament) i amb una composició tipogràfica mantinguda amb poques variants fins avui en dia. Els principals elements comuns que hi podem trobar són: la capçalera, el gravat, l’ornament, l’orla, el text, el corondell, la partitura musical, l’oració, la nota i, a vegades, el retall d’història al darrere.

No hi ha capella, parròquia o ermita que no disposi -o hagi disposat fins a temps recents- de goigs impresos propis, cantats el dia de la festa.

La gran majoria de goigs són obra d’autors populars.

Per saber com s’imprimien els goigs, en aquest enllaç es pot veure un reportatge sobre la Impremta Anglada de Vic, on Llucià Anglada explica tot el procés d’edició.

La idea d’aquesta col·lecció de goigs és recopilar els que ens siguin propers per ubicació geogràfica, focalitzats principalment en l’àmbit del BISBAT DE VIC. Cal recordar que les divisions administratives de la demarcació episcopal d’aquest bisbat, anomenats arxiprestats, són 10:

• ARXIPRESTAT DE RIPOLLÈS, amb 32 parròquies, 50 esglésies i capelles, i 5 santuaris
• ARXIPRESTAT DE TER-COLLSACABRA, amb 31 parròquies, 62 esglésies i capelles, i 7 santuaris
• ARXIPRESTAT DE LLUÇANÈS, amb 20 parròquies, 33 esglésies i capelles, i 6 santuaris
• ARXIPRESTAT DE VIC, amb 16 parròquies, 45 esglésies i capelles, i 0 santuaris
• ARXIPRESTAT DE GUILLERIES-CONGOST, amb 36 parròquies, 96 esglésies i capelles, i 8 santuaris
• ARXIPRESTAT DE BAGES-NORD, amb 23 parròquies, 41 esglésies i capelles, i 1 santuari
• ARXIPRESTAT DE MOIANÈS, amb 18 parròquies, 46 esglésies i capelles, i 2 santuaris
• ARXIPRESTAT DE MANRESA, amb 14 parròquies, 11 esglésies i capelles, i 2 santuaris
• ARXIPRESTAT DE BAGES-SUD, amb 20 parròquies, 57 esglésies i capelles, i 4 santuaris
• ARXIPRESTAT DE L’ANOIA-SEGARRA, amb 36 parròquies, 55 esglésies i capelles, i 5 santuaris

La plena extensió geogràfica del bisbat de Vic va ser cap a l’any 1150. Al llarg dels anys es van anar produint modificacions territorials que van modificar la seva composició. La més important l’any 1593 quan es va crear el bisbat de Solsona, on es van adscriure una bona part de les parròquies geogràficament properes. També l’any 1827 es va perdre Sant Marçal de Montseny, el 1835 es va incorporar Borredà i Aranyonet, i el 1890 es van perdre Montserrat, Marganell i Monistrol.

La darrera reforma dels límits del bisbat data de 1957 amb la pèrdua de 28 parròquies dels sectors de Santa Coloma de Queralt i part de l’arxiprestat de Calaf.

Per tot plegat, en l’actualitat el bisbat de Vic comprèn íntegrament la comarca d’Osona i el Moianès, la major part de les del Ripollès, Bages i Anoia i part de les de la Selva, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Berguedà i la Garrotxa.