De l’any 1939, just acabada la guerra civil, podem veure l’exemplar d’un full de cupons d’una cartilla de racionament de productes bàsics a Torelló. Molt curiós la quantitat i varietat de productes que hi surten: pa, ous, sucre, patates, cigrons, i d’altres.
Les mides són de 14,5 x 21 centímetres.
El 18 de maig de 1939 es va establir oficialment a tot l’Estat el règim de racionament. El règim franquista, a través de la Comissaria General d’Avituallaments i Transports, van activar un pla d’intervenció dels productes alimentaris per fixar-ne els preus amb el propòsit de normalitzar-ne el comerç i fomentar-ne la producció.
Durant aquest temps, els productors tenien l’obligació de vendre la producció a l’Estat a un preu taxat i aquest, a l’hora, la venia a un preu fixat als consumidors i la racionava mitjançant les cartilles de racionament.
Al començament, les cartilles de racionament eren de tipus familiar i estaven dividides en quatre categories segons el nivell salarial de la població: de primera, de segona i de tercera classe, i infantil. Més endavant van ser substituïdes per les cartilles individuals en un intent de controlar-les millor i evitar la picaresca.
Per accedir al subministrament de productes, es retallaven els cupons corresponents al període de temps pertinent i a l’article o grup de productes que es rebien.
Tot i així, el racionament no va aconseguir les necessitats d’aliments bàsiques de la població, per la qual cosa es van viure anys de molta gana i misèria. La degradació del nivell de vida en la dècada dels 40 va ser tal, que assegurar-se la subsistència es va convertir en una autèntica lluita diària. La distribució d’aliments racionats es va caracteritzar per la mala qualitat dels productes i va posar de manifest una corrupció generalitzada.
La penúria relacionada amb aquesta restricció i escassetat d’aliments va provocar l’establiment d’un mercat negre i l’aparició del contraban de productes bàsics, conegut com estraperlo.
Les cartilles de racionament es van suprimir el dia 22 de març de 1952.