EL RACÓ PERICAS: Josep Maria Pericas, el geni noucentista. Presentació i contingut

Hem tingut a casa nostra persones rellevants estretament lligades al territori a qui caldria donar un merescut reconeixement per la seva important i destacada trajectòria professional i humana. I un d’aquests és, sens dubte, l’arquitecte Josep Maria Pericas Morros (Vic 1881 – Barcelona 1966).

El llegat que ens ha deixat és molt rellevant. Rigor, innovació, qualitat, quantitat, coneixements, capacitat de treball… tot plegat són qualificatius que el defineixen.

Tot i que els professors que va tenir a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona quan hi va entrar l’any 1899 eren modernistes (aleshores el director era Lluís Domènech i Montaner), i que en alguns dels seus primers projectes es pot observar la influència de Gaudí, Pericas pertany precisament a la generació que va trencar amb el modernisme, i la seva obra sempre va anar lligada al corrent del noucentisme.

Dues van ser les influències que el van marcar: el romànic i l’escola de Viena. Alhora, cal destacar que va mantenir al llarg de tota la seva vida les facetes d’arqueòleg, historiador i dibuixant excepcional. També s’ha de destacar com la seva obra arquitectònica conforma l’ordenació total de l’espai: imaginava i materialitzava tots els elements externs i interns dels edificis que projectava.

Cal ressaltar que una bona part dels seus treballs van ser a la comarca d’Osona, amb una especial rellevància a Torelló on va fer llargues estades.

També cal recordar el seu gran projecte que no va poder materialitzar: el llibre sobre “Les Fortificacions Feudals d’Ausona”.

La idea d’aquest racó és fer un recull d’aquest important llegat i donar a conèixer les obres de Pericas que encara perduren en el temps, tot i el poc reconeixement públic que de forma immerescuda l’hi ha quedat.