Cinc anys després del casament entre Josep Maria Pericas i Josefa Soler i coincidint amb el naixement del primer dels seus tres fills, els Pericas Soler van decidir construir una casa nova per a la família, molt a prop de la Torre de la Coromina, la casa familiar dels Pericas a Torelló.
El projecte data de 1919 i està inspirat en les cases fortes i castells que Pericas havia començat a estudiar des de l’any 1905 relacionat amb l’arquitectura civil medieval de la comarca. L’edifici s’aixecà en els terrenys on hi havia una casa anomenada Rocal de can Dalmau.
La torre és un edifici d’estructura quadrada amb planta baixa i dos pisos. La coberta, a quatre vents, està feta amb teules d’escama, servides per Santiago Marcó de Quart. La façana està coberta de parament de color palla i esgrafiats al pis superior. A una banda se situa la porta principal, coronada per un arc de mig punt i enquadrada per un gran marc de pedra sense polir. Sobre la porta, la inscripció en relleu i de color verd “JMP 1921” ens indica l’any que va ser projectada. En el mateix nivell, dos relleus de lleons fets en terracota, en disposició semblant als que decoren la façana del monestir romànic de Sant Pere de Besalú, donen la benvinguda i acomiaden al visitant.
Al costat se situa la torre, l’element més singular de conjunt. És de planta quadrada i està recoberta de pedra sense polir.
A l’extrem oposat de la porta hi ha suspesa una imatge de la Mare de Déu del Roser, feta per l’escultor Josep Maria Camps i Arnau. Rere d’aquesta porta hi ha un gran vestíbul decorat amb bigues de fusta pintada amb sanefes i una gran escala que dona accés al pis principal o habitatge.
Des de la cambra del matrimoni s’accedeix a un gran balcó des d’on es pot observar un jardí de planta quadrada acotat per una tanca. Està dividit per un llarg eix central al voltant del qual se situen els arbres disposats simètricament.
Tot l’edifici està ple de simbolismes i elements decoratius (rajols, vidriats, paviments, forja, mobiliari, etc.) que resumeixen l’obra de Pericas. A més d’una petita capella dedicada a la Mare de Déu de Montserrat, al segon pis s’hi va fer una habitació fosca per revelar les plaques fotogràfiques de vidre. D’entre els elements decoratius, destaca l’alt nombre de representacions d’ocells, que s’escampa per tota la casa. D’aquest fet la casa també es coneix amb el nom de Torre dels Ocells.
Com tots els juliols, l’any 1936 mentre l’arquitecte hi passava l’estiu amb la seva família, va haver de fugir. Havia esclatat la Guerra Civil Espanyola i la seva vida corria perill. Cal recordar que Pericas tot i no militar en cap partit polític, era un home profundament religiós i de dretes. Així ho explica ell mateix: “subieron a Torelló a principios de la revuelta varios cultivadores de nuestras viñas, armados hasta los dientes, con el piadoso propósito de asesinarme si me encontraban. Registraron y saquearon mi casa de campo y, viéndose contrariados por mi ausencia, se querian llevar al colono, al procurador y al director de la fábrica para que dijesen donde yo me hallaba, cosa a la cual no podían responder, pues en verdad no lo sabían“.
Recordar que durant la Guerra Civil la torre va ser requisada i utilitzada de residència d’un projecte de sanatori naturista sota el nom de La Casa de Repòs. N’era responsable un tal doctor Gimeno.
Pericas, que va estar avisat, es va poder escapar i amagar primer a Vic i després a Barcelona, d’on va marxar a Marsella, Pamplona, Valladolid, Lleó i Saragossa. Finalment, el mes de febrer de 1939, quan tenia cinquanta-set anys, va tornar a Vic on es va retrobar amb la seva germana, la seva dona i els seus tres fills.
Quan va tornar a Torelló, Pericas es va afanyar a recuperar alguns dels mobles que li havien pres. Estaven dispersos en diferents llocs. Uns eren a can Parrella; altres en un dipòsit de la plaça Nova o a l’estació de tren: llits, una taula, cadires, matalassos, penjadors… Per recuperar l’aparença que tenia el jardí abans de la guerra, va comprar vint xiprers que va replantar i col·locar simètricament tal com havia fet quan havia construït la casa uns anys abans. També hi va incorporar nous elements com el brollador d’estil àrab andalusí amb dos lleons de pedra, i l’estany.
Allò que no va poder recuperar va ser el seu arxiu personal i professional. Dibuixos, documents i altres objectes es van perdre o destruir. Només havia sobreviscut sencer algun llibre, uns quants papers dispersos i alguna fotografia. La pèrdua que més li va doldre va ser la del conjunt de documentació relativa a l’inventari sobre castells i cases fortes de la comarca que havia estat recollint per fer un estudi sobre el romànic civil de la comarca: “Faltan en esta casa un sin fin de objetos y de documentación cuyo paradero, si no fueron destruidos (…) Entre mis papeles, los que más me ha dolido perder han sido las papeletas que en número de unas 6.000 había yo ido sacando de un gran número de archivos de esta comarca de Vich, para publicar en su día”. A Alfredo Vegas, un arquitecte de Madrid, li va dir: “mi archivo de trabajos de la carrera, mi librería, correspondencia, etc. habrán desaparecido para siempre”.
L‘any 1965 va passar-hi el seu darrer estiu. Pericas moria sobtadament a Barcelona el dia 1 d’abril de 1966.
Any actuació:
1921
Terme Municipal:
colònia la Coromina, a Torelló
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 437361
Y: 4654503