Josep Maria Pericas Morros va néixer a Vic el dia 27 d’agost de l’any 1881. Fill de Josep Pericas Comella i Carme Morros Gomis.
El seu pare era cofundador de la societat mercantil “Pericas, Boixeda, Reixach i Companyia” que tenia la fàbrica de cotó de la colònia La Coromina de Torelló i un salt d’aigua per fer electricitat a Sant Quirze de Besora. La família residí a Manlleu fins al 1870 que es traslladaren a viure a Vic, on nasqué Josep Maria. Eren quatre germans: Montserrat (1864), Joaquím (1869), Lluís (1873) i Josep Maria.
Amb quatre anys (1885) va quedar orfe de pare, i la seva mare, tot i trobar-se de cop i volta sola i al capdavant de la família, va mantenir la gestió de la colònia i la residència principal a Torelló a la casa gran de la Coromina.
L’any 1898 va entrar a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on va finalitzar els seus estudis l’any 1906.
L’any 1914 es va casar amb Josefa Soler, de Vilanova i la Geltrú, i van tenir tres fills: la Montserrat (1919), la Núria (1924) i en Josep Maria (1924). Van establir la seva residència a Barcelona, tot i que quan arribava l’estiu, tota la família s’instal·lava tres mesos a la Coromina de Torelló.
Pericas era un home auster i profundament religiós. L’any 1912 va obtenir el càrrec d’arquitecte diocesà de Vic, i l’any 1915 es convertí en arquitecte oficiós de Montserrat.
Sens dubte la Guerra Civil va marcar un abans i un després en la seva vida. Es va tenir que amagar en 14 cases diferents, doncs la CNT i la FAI havien confiscat les cases de Torelló i de Barcelona i les fàbriques familiars havien estat col·lectivitzades. Finalment va poder escapar en un vaixell que el va portar a Marsella.
Després de la guerra, no li va ser fàcil reprendre la seva vida professional amb normalitat, doncs va ser apartat del càrrec d’arquitecte municipal de Vic per la seva enemistat amb l’alcalde Manuel Riera Comella. Tampoc va poder participar en les obres de restauració de la catedral de Vic, encàrrec que li hauria pertocat per la seva qualitat d’arquitecte diocesà de Vic, però on va topar de nou amb l’oposició de l’alcalde.
El paper de Pericas després de la guerra va estar molt lligat a la restauració d’esglésies, principalment a la diòcesi de Vic. Aquests encàrrecs contrasten amb la gairebé absència de projectes privats al marge d’obres menors, algunes de les qual eren per a familiars.
Morí a Barcelona el dia 1 d’abril de 1966 a l’edat de 84 anys.
Font: Josep Maria Pericas Morros 1881-1966 Arquitecte, de Aleix Catasús Oliart i Josep Maria claparols Pericas (2019)
