La principal característica de l’arquitectura de Josep Maria Pericas va ser el seu interès per l’art romànic. De petit va participar en excursions que li van permetre descobrir castells i esglésies abandonats. Va aixecar plantes, va dibuixar arcs, pilars, capitells, pintures i ferros que després va aplicar a la seva arquitectura.
L’interès va anar creixent fins al punt que el seu principal projecte, durant molts anys, va ser l’estudi de les cases fortes de la comarca d’Osona, que volia convertir en el llibre Les Fortificacions Feudals d’Ausona.
Se sap que de jove Pericas ja era afeccionat a fer excursions. Des de Torelló preparava sortides per explorar racons amagats de la comarca amb amics de la zona com Ramon Soler Vilabella, Darius Vilàs o Ramon d’Alòs i Moner.
A Barcelona, on va arribar l’any 1897 per continuar els estudis de batxillerat i posteriorment la carrera d’arquitectura, Pericas no es va desvincular de l’excursionisme. L’any 1902 fou un dels fundadors de l’anomenada Acadèmia d’Arquitectura, una entitat formada per alumnes d’arquitectura que tenia la missió de fer fotografies i documentar gràficament els monuments i crear un arxiu del mapa del patrimoni medieval a Catalunya.
La primera excursió coneguda en que va participar Pericas és de l’any 1900, a Les Agudes. La sortida va durar quatre dies. Ell ja portava una llibreta on documentava el que l’interessava: capitells, inscripcions, ferros, etc., així com diversos elements de la natura, flors, plantes o ocells. Posteriorment, molts d’aquests dibuixos li van servir de base per a alguns dels seus dissenys.
De les excursions fetes amb l’Escola d’Arquitectura hi ha documentats alguns viatges al Pirineu (l’Empordà, el Vallespir, el Conflent i la Vall d’Aran) entre els anys 1904 i 1905. En tornar de les expedicions, l’arquitecte va ser convidat a donar algunes conferències al Centre Excursionista de Catalunya, a la secció de Belles Arts de la Congregació Mariana, i al Temple Romà de Vic, convidat pel Centre Excursionista de Vic.
D’entre els diversos projectes en els quals va treballar Pericas al llarg de molts anys, el que li va despertar més il·lusió i esforços va ser la redacció d’un llibre sobre els castells i cases fortes d’Osona, una visió inèdita sobre l’arquitectura civil i militar d’aquest antic comtat català.
El projecte de Pericas anava més enllà dels estudis tradicionals, molts dels qual acotats a l’arquitectura religiosa. Al marge de la vessant arqueològica i artística, l’estudi incloïa un exhaustiu repàs de la història dels llinatges que havien fundat els castells i cases de la comarca.
Havia d’incloure plantes i alçats de castells, recreacions del mobiliari i elements decoratius, els escuts dels senyors feudals, feina inèdita fins aleshores. Tot acompanyat d’un rigorós estudi documental d’aspectes històrics.
L’any 1915, el torellonenc Francesc Xavier Vergés, amic de Pericas, va donar un cop d’ull al material acumulat per Pericas, que guardava al segon pis de la Torre Nova de la Coromina, i en va deixar escrita una eloqüent impressió: “Va ensenyar-me la seva obra predilecta, aquella on ell hi ha vessat tots els seus amors, allà on hi ha posat la seva ànima d’home de ciència i d’artista consumat, la colecció ja quasi complerta dels castells i cases feudals de la comarca de Vic. Fa un grapat d’anys que hi treballa i pensa treballar-n’hi encare algún més. Serà una obra, orgull de la nostra arquitectura Nacional!. Ell ha anat furgant… furgant en la terra dura dels enrunats castells, i n’ha anat extraient de les seves entranyes troços de ceràmica, de monedes, de sagells, que ha anat recopilant i classificant curosament. A cada nou progecte que m’ensenyava anava quedant jo més absort… Quants i quants pergamins ha hagut de regirar per documentar-se sobre aquest o aquell obgecte que ha trobat, sobre tal o qual escut o inscripció, sobre tal o qual nom de castell, avui ja completament metamorfosejat sota l’implacable rodar del temps!“
Gràcies a les fitxes conservades a l’Arxiu Pladevall de Taradell podem veure la primera fase del mètode de treball de Pericas, bàsicament descriptiu. En les visites, es feia acompanyar per algun veí de la zona. Un cop al castell, realitzava feines d’arqueologia, documentava el que creia més significatiu, aixecava els plànols i feia una interpretació del context. El llibre incorporava també la història dels llinatges i altre material gràfic tret dels arxius. Segons va dir anys més tard el mateix Pericas, va arribar a tenir reunides més de 6000 fitxes.
El projecte, que ja estava molt avançat i emparaulat amb la impremta Oliva de Vilanova, no es va arribar a publicar mai a causa de la mort de Ramon de Vilanova el juliol de 1936 a mans d’anarquistes a la Via Laietana. A Torelló, uns altres revolucionaris van cremar la part de l’arxiu que Pericas guardava a la seva casa de la Torre de la Coromina.
Font: Josep Maria Pericas Morros 1881-1966 Arquitecte, de Aleix Catasús Oliart i Josep Maria Claparols Pericas (2019)
