El dia 10 d’octubre de 2015, a la tarda, vam tornar a visitar el lloc de l’enterrament del soldat republicà del Puig. Hi érem la Sra. Raimunda Galí -resident a Torelló i acompanyada d’una seva neboda-, Xavier Vilar, Jordi Campàs i Antoni Prat.
La Sra. Raimunda Galí, de 92 anys, persona molt amable, que a més gaudeix d’un bon estat físic, i d’una envejable memòria. Afable i xerraire, ens va explicar que ella va veure el soldat del Puig mort, just quan li estaven cavant la fossa. Quasi amb tota probabilitat, estaríem parlant de la darrera persona encara viva que va veure mort el soldat.
Ens va explicar que ella s’estava a la casa de pagès el Coll, a prop de la de Puig. Va començar recordant el dia 4 de febrer amb l’entrada de les tropes nacionals venint des de Manlleu.
De com arribaven pels camps amb banderes blanques i cantant. Que les tropes es van instal·lar a la casa d’el Coll, i que amb llet condensada els van fer xocolata desfeta. Continua explicant que aquella tarda del 4 de febrer va anar a buscar aigua a la font de Rocaprevera, com sempre feia, perquè a la casa del Coll no tenien aigua corrent.
Continua relatant que, tot baixant cap a la font, va sentir trets i que es veia foc al destacament militar de Conanglell. Per protegir-se dels trets, se li va ocórrer posar-se al cap, del revés, la galleda que portava, encara buida d’aigua. Aquesta intuïció la va salvar, diu, perquè una bala perduda va anar a tocar precisament la galleda que portava al cap. Evocava que durant molt de temps aquella galleda va continuar a la casa, amb la marca del tret com a record.
Que va ser el dia 5 a la tarda, com de costum, que va anar a passejar amb la canalla del Coll en direcció cap a la casa dels veïns del Puig. Que quan s’hi estava apropant, va veure una colla de gent a sota la casa, al costat del camí ral. S’hi va acostar i va veure estirat a terra el cos d’un soldat mort. En el lloc, hi havia els germans Bartrina –que estaven cavant la fossa-, algun altre veí, i uns soldats. Aquests, donant instruccions i també fent comentaris en un to poc agradable del soldat mort.
S’hi va estar només una estona i va marxar. Del soldat en recorda que estava estirat, de costat, que anava vestit, i que era jove.
Moltes gràcies Raimunda per la teva amabilitat, i per la teva conversa que esdevé un testimoni tan interessant.
