Ben poca documentació i informació relacionada, per no dir gens, es pot trobar d’aquesta joia del noucentisme que hi havia a Torelló durant la primera meitat del segle XX. Ben poc, també, en quan a imatges. Per això destaca la importància d’aquesta postal que forma part d’una col·lecció del fotògraf Lucien Roisin.
Es tractava d’una residència estival ubicada a l’antiga fàbrica de cal Feyner.
En l’inventari del Patrimoni Històric fet per l’Ajuntament de Torelló s’hi pot trobar la següent ressenya:
“Segons l’historiador Fortià Solà, Manuel Colomer Vives va comprar per venda judicial la fàbrica Feyner de Torelló a Josep Feyner Portabella l’any 1889. L’any següent, 5 de maig de 1890, s’incendià la fàbrica. Es destruïren la part vella, la part nova i la maquinària.
S’ha de suposar que després de l’incendi s’inicià la reconstrucció de les instal·lacions de la fàbrica. Al registre fiscal de principis del segle XX no s’especifica la data en què fou venuda la fàbrica i els dos habitatges que l’acompanyaven, però sabem que la fàbrica ocupava 756 m2, el mas Pollancreda tenia 418 m2i la Villa Escolita, 345 m2. Els dos habitatges havien estat comprats a Josep Feyner.
Del cas de la torre Villa Escolita, desconeixem l’any i l’autor de la reconstrucció. Sabem segur que el nom de la vil·la li va atorgar Manuel Colomer, atès que l’administradora de la fàbrica era Escolàstica (Escolita) Llopis. Va ser un edifici modernista de bella factura que va ser enderrocat entre 1948 i 1957.”
De la consulta als padrons d’habitants de 1905 a 1920, trobem que la família Colomer Llopis es va domiciliar a Torelló entre els anys 1901 i 1918. Creiem que la torre es va construir entre els anys 1905 i 1910.
Actualment res en queda. El seu emplaçament està ocupat per un conjunt d’habitatges residencials. És molt curiós el fet que res se’n sàpiga, ni respecte a la seva construcció (llicència d’obres, projecte tècnic, etc.), ni tampoc del seu enderroc.
Això si, tenim la sort de saber sobre els darrers habitants que va tenir: la família torellonenca Nardi Igual, perquè el Sr. Joan Nardi Vila era el director de la fàbrica de cal Feyner i al primer pis de la torre hi tenien l’habitatge familiar. Hi van nèixer tres dels seus cinc fills, concretament els més petits: en Joan, la Rosa i en Quim. Ens han explicat que hi van viure fins l’any 1953, per tant, es podria pensar que el seu enderrocament s’hauria produït entre el 1953 i el 1957. El motiu: l’ampliació de les instal·lacions fabrils de Hijos de G. Juliá.
L’edifici constava de planta baixa i dos pisos. Els baixos de la torre eren meitat oficines i l’altra meitat l’habitatge de l’encarregat, el Sr. Espaullella. Recordar que l’oficinista era el Sr. Ramon Pujol.
Tota la planta primera l’ocupava la família del director. Aquí tenim el dibuix d’un plànol de planta fet pel Sr. Pere Nardi Igual:
Al segon pis hi havien les golfes, amb una sala diàfana, sense envans, on s’hi feia la matança del porc. Hi salaven els peus i també la cansalada per tot l’any. També hi emmagatzemàven les panotxes de blat de moro i un cop sec l’engrunaven.
La família Nardi hi va viure l’aiguat de 1940. Expliquen que aquella nit es varen refugiar a la primera planta, i recorden que, des del balcó, amb els peus tocaven l’aigua del riu. La bona factura de l’edifici els va permetre sobreviure i poder-ho explicar.
Tornant a la casa, res consta respecte al seu autor. S’han fet indagacions per si pogués ser el mateix Josep Maria Pericas. Algun especialista consultat ha manifestat que a banda de no tenir-ne cap mena de constància, les característiques de l’obra no acabarien d’encaixar amb el seu estil. Un altre nom que per proximitat en el temps i distància s’hi podria relacionar seria l’arquitecte modernista tardà Manuel Joaquim Raspall i Mayol, que va desenvolupar una part important de la seva obra a La Garriga i als seus voltants.
En definitiva doncs, queda clar que a Torelló tenim un tema pendent en relació a l’identitat d’aquesta joia del noucentisme malauradament desapareguda.
Terme Municipal:
Torelló
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 438677
Y: 4655173
Altitud:
512 metres