Així és com mossèn Fortià Solà ens explica en el seu llibre HISTÒRIA DE TORELLÓ (1947-1948) la rellevància d’aquest poc conegut i gens reconegut amulet torellonenc que s’exposa al Museu Episcopal de Vic:
“Vestigi d’importància màxima és aquest amulet de bronze que fou trobat en un camp del mas les Vinyes vers l’any 1912.
Per mediació de mossèn Canadell, el cérvol torellonenc ingressà al Museu de Vich, i mossèn Gudiol, conservador d’aquelles col·leccions, donà a aquesta adquisició la importància que es desprèn dels següents paràgrafs trets de l’article que li dedicà al “Butlletí del Centre Excursionista de Vich” núm. IV, 1912, sota el títol “Un bronze ausetà“:
El darrer objecte que és entrat a figurar en la vitrina ausetana del Museu Episcopal, en la vitrina que hem de considerar com el nostre arxiu de documents primitius, és un petit bronze al que no podem deixar d’atribuir molta importància.
Es un cap de ciervo, ab banyat ben probehit de brots, puix que cada branca ne presenta tres ben desarrollats sortint del tronc, i a més la punta rematant ab pala de tres mugrons. El cap aquest és d’un art que casi podríem calificar de meravellós, per la impressió de vida que dóna. El modelista i retocador del metall tenia ben present el panteig de l’animal cançat, traient la llengua per la boca entreoberta, aspirant l’aire després de la carrera que pot-ser havia sigut la última a través de nostres boscos.
Mideix uns 67 milímetres de llargada; pesa uns 34,18 grams, i son metall és fet d’una aleació que li dóna el to de coure groc o d’or vell. El cap se presenta tallat darrera de les grans orelles, donant la rodanxa del coll una superfície plana que mostra com un botonet al mitx, que no és pas ben improbable sia el trencat d’un espigó per a fixar-lo, o d’un porta-anell per a dur-lo penjat. Alguns dels branquillons de les banyes, especialment un de la part dreta de l’animal, estan quelcom moguts de sa direcció primitiva. Es digne d’esment el treball de buril en les parts peloses de l’animal, a fi de donar ab vivesa impressió naturalista i fer desaparèixer de la massa del bronze la sequedat de la fosa.
Es en realitat difícil assegurar ab precisió una determinada fabricació i senyalar el temps a què deu referir-se la producció d’aquest bronze interessantíssim. És d’un art excel·lent, casi diria refinat, demostrant un temps d’activitat artística i perfecció de formes admirable.
Això fa pensar que cregui que no cal pensar ni en èpoques d’arcaisme ni d’art amanerat o decadent. Lo verosímil és que puga atribuir-se aquest bronze al temps d’un iberisme tocat per la civilització clàssica, o sia vers el segle II o I ans de la nostra Era Cristiana. A mí el cap de ciervo del Museu de Vich me fa l’efecte de contemporani dels més bells exemplars del nostre numerari ibèric.”
Comparat l’amulet torellonenc pel citat arqueòleg vigatà amb altres obres o figuracions similars, una d’elles procedent de Mallorca, una altra de la col·lecció del senyor Vives de Madrid, i l’existent al museu d’Orleans, resulta que és la nostra d’una perfecció molt superior a totes elles, i que fa bon honor al museu que la guarda”.
FORTIÀ SOLÀ MORETA, Història de Torelló, 1947, vol. 1 pàg. 35 a 37
