Aquesta vegada començaré pel final. Ho dic perquè el nom o títol que dono a les caminades normalment el deixo sempre per al final, quan ja ho tinc tot acabat! I aquesta vegada no. No tinc el treball ni enllestit, ni molt menys publicat… i en canvi, ja sé com es dirà: la caminada del gat fer de Bracons. És la primera vegada en aquest bloc que és un animal qui dóna nom a la caminada.
M’explico:
per tal de seguir treballant en la preparació i elaboració d’un nou recorregut, aquest dins la zona Puigsacalm, he estat durant dos caps de setmana seguits recopilant informació i dades: el detall de la ruta, els camins i corriols, les fotografies… vaja, com sempre quan m’hi poso.
I va ser just abans d’entrar al bosc de la Grevolosa, tot pujant de Sant Nazari, que em va cridar l’atenció trobar clavat en un indicador de fusta un cartell que deia: Projecte gat salvatge.
I em vaig entretenir a llegir-lo. D’una manera molt ben explicada feia referència al projecte de treball endegat pel Grup de Naturalistes d’Osona sobre el gat fer a Osona.
I el segon cap de setmana vaig tornar a trobar el mateix escrit, ara a coll de Bracons, just a l’indicador on comença el camí cap a Font Tornadissa i el Puigsacalm.
Com dic, vaig trobar molt interesant el que diu, i com ho diu:
“El gat salvatge o gat fer (Felis silvestris) és, ara per ara, l’únic felí salvatge que es pot trobar a Catalunya. És un animal inofensiu per a l’home, majoritàriament nocturn i molt esquerp, que viu als boscos i s’alimenta principalment de micromamífers (ratolins, rates, lirons i talpons). Un dels problemes principals que afecten a l’espècie, a banda de la pèrdua d’hàbitat, és la hibridació amb els gats domèstics que campen lliurament pels boscos.
Actualment des del Grup de Naturalistes d’Osona/ICHN estem realitzant un estudi per determinar el grau d’introgressió genètica que pateix l’espècie a la comarca d’Osona. Per aconseguir material genètic utilitzem trampes de pèl amb atraient, que ens serveixen per obtenir les mostres. També utilitzem trampes fotogràfiques per correlacionar els resultats genètics amb els patrons de pelatge. Tots dos mètodes són totalment inofensius per als animals. Degut al seu comportament esquerp i nocturn, el gat fer, esdevé un animal molt difícil de detectar, per això qualsevol obsevació que pugueu fer d’un gat viu, mort o atropellat, serà molt útil per al nostre estudi.
La zona on us trobeu és un habitat molt favorable per l’espècie. Si teniu la sort d’observar-ne algun, ens seria de gran ajuda que ens indiquéssiu la localització exacte de l’observació i, si us fos possible, féssiu alguna fotografia de l’animal, encara que sigui de poca qualitat i ens enviéssiu la informació el més aviat possible.
Ajuda’ns a localitzar-lo!
Moltes gràcies per la vostra col·laboració.
El gat fer presenta determinades característiques que el fan inconfusible: talla gran, cua gruixuda, anellada i acabada amb una borla negra, una linia dorsal negra interrompuda just al començament de la cua i quatre ratlles gruixudes al clatell.”
Dues coses em van cridar l’atenció: primer la reflexió sobre el fet que encara quedin gats fers als nostres boscos. I segon, que jo aquest gat que descrivien, l’havia vist a Bracons.
Sí, recordo que era un fred cap de setmana d’hivern. D’això ja en deu fer 3 o 4 anys, al matí, d’hora quan tot just clarejava. Anava per començar una caminada, pujava amb el cotxe per la collada de Bracons, des de La Vola i encara anava amb els llums encesos. Potser a uns cinc-cents metres abans d’arribar a dalt el coll, en una recta curta, el vaig veure: parat, assegut just al mig de la carretera. Tot va ser molt ràpid. Entre jo que buscava desesperadament la càmara de fotos al seient del darrera, pensar que potser m’hi havia acostat massa, pensar que potser massa soroll del motor del cotxe, o pensar que potser perquè són tan esquerps…què sé jo! El fet és que en un moment va desaparèixer muntanya amunt…i em vaig quedar sense foto.
No vaig dubtar gens que fos un gat salvatge, un gat fer. El seu color, i sobretot aquella preciosa cua el van delatar.
També recordo que vaig reflexionar pensant, no sé perquè, que aquell animal estava de pas en aquell paratge ben convençut que, de feia temps, l’espècie de gat fer estava extingida en aquestes nostres contrades.
I vés per on, en trobar-me ara amb aquesta interessant iniciativa per part de la gent del Grup Naturalista d’Osona, em va satisfer molt que parlessin que a Bracons s’havia detectat, per part de diversos testimonis, la presència relativament estable d’algun exemplar. Concretament en Ramon Pou i Sarreta, membre d’aquesta associació, i amb qui vaig contactar per explicar-li la meva modesta experiència, em va parlar de tenir constància que durant almenys uns 5 anys hi va haver un gat confiat a la carretera de pujar a coll de Bracons. Me’n va enviar una foto feta per un col·laborador seu, l’Eudald Solà.
I aquesta és la imatge del gat fer de Bracons:
