M’havien arribat informacions de l’establiment del gat fer al Bisaura. Deu fer aproximadament un any que em van avisar que n’havien vist un pels volts de Santa Maria de Besora. Ho vaig traslladar als membres del Grup de Naturalistes d’Osona de que de fa temps estan fent amb el “Projecte gat salvatge” un gran treball de localització i seguiment d’aquesta espècie salvatge per aquestes nostres contrades. Em van manifestar que estaven al cas. Que efectivament el gat fer s’estava movent pel Bisaura.
I resulta que aquesta setmana (octubre 2016) em van avisar d’una granja del Bisaura que tenien el convenciment que els havia entrat un gat fer a les instal·lacions i que se’ls estava menjant bestiar petit. Que esperaven capturar-lo mitjançant un parany.
Han tingut que passar tres dies i tres nits fins que l’han pogut enxampar.
Els tècnics que hem avisat i a qui s’ha entregat l’animal ens han dit que tenia tots els trets per ser un exemplar pur: la gran cua amb les anelles negres, les fines ratlles negres a sobre el cap discontinues amb les que segueixen per l’esquena, la taca blanca a sota el coll.
L’animal, una femella, era d’una gran bellesa. El color de la pell era espectacular. M’ha impactat de manera especial la seva mirada. Buf!! quins ulls!!!
Un goig i un regal poder-lo veure.
Per cert, tot i que una vegada capturat el van anar a deixar a una distància considerable, el mateix gat els va tornar a entrar en dues ocasions més. Fet que demostra un gran instint territorial.