ARBRES MONUMENTALS: Presentació i contingut

Efectivament, una bona colla d’arbres monumentals són els que tenim als nostres boscos. Arbres tots ells d’una gran espectacularitat. Arbres que s’han anat conformant i adaptant en un procés d’anys i anys dins la seva ubicació natural. Des d’uns que els hi ha tocat créixer dins una fondalada i les seves branques pugen dretes cap a buscar la llum, a d’altres més encimbellats que han hagut d’arrapar-se a les roques per preservar-se del fred i del fort vent.

Molts són els factors que han permès que hagin arribat als nostres dies aquestes meravelles de la natura: la latitud geogràfica, l’altitud, el clima, el relleu del terreny, les característiques del sòl… això sí, sense oblidar els seus dos principals enemics: la destral de l’home i les inclemències del temps.

Si bé és cert que es coneixen popularment com a monumentals, jo hi voldria afegir un altre qualificatiu: la majestuositat. És encertat el concepte de monumental com a cosa remarcable per les seves característiques, però també ho és el de majestuós com a referència de grandor imponent.

Us puc ben assegurar que la realitat d’aquests exemplars de cap manera queda reflectida en les fotografies. A mi m’han impressionat, la descoberta de cada exemplar m’ha encisat. Trobar cada un d’ells s’ha convertit en una sorpresa i una gran satisfacció.

I us convido a veure’ls, al natural.

Si bé en un principi la idea era centrar-me únicament en els exemplars de la vall del riu Ges, per proximitat geogràfica m’he decidit ampliar el territori cap a part del Bisaura, Cabrerès i Garrotxa.

Ah! i un aclariment respecte a les fotografies publicades dels arbres. Sobretot que ningú entengui cap afany de notorietat en el fet de la repetibilitat de les persones que hi surten al seu costat. L’única raó és que davant la majestuositat d’aquestes meravelles de la natura, cal ficar-hi alguna referència comparativa per intentar copsar millor la seva grandària. Moltes vegades, les fotografies soles ho acaben minimitzant tot.

I un fet especial m’he trobat amb un arbre molt especial: el TEIX. Molt m’ha cridat l’atenció trobar un teix davant d’una bona colla de cases de pagès del Bisaura i el Vidranès.
Tot i que ho he demanat a molta gent del territori, no he sigut capaç d’esbrinar quin és l’origen i el motiu d’aquesta particularitat. Per què fa molts anys es posava un teix al davant de les cases de pagès quan se sap que és un arbre amb unes particularitats tòxiques importants i especials? per això, sobte molt trobar-lo de manera específica tan proper a cases habitades. D’aquí que faci una apartat especial per recollir els que he anat localitzant.
Com a curiositat sobre els teixos, val la pena llegir aquest article publicat al diari La Vanguardia el dia 1 de desembre 2014.

Aquí els teniu:

rodalies Sant Pere de Torelló