Segons la definició de la Gran Enciclopèdia Catalana, els comunidors són petites edificacions en forma de porxo obert als quatre vents i cobert, situades prop de l’església, on s’aixoplugava el sacerdot que conjurava les tempestes i les pedregades.
L’especialista en comunidors, el Sr. Francesc Fabre Fornaguera, n’amplia el concepte d’una manera més detallada i precisa: a partir del segle XIV, a Catalunya, es tracta d’un lloc de culte situat dins d’un temple catòlic o en les seves immediacions. Sovint cobert i amb obertures als punts cardinals, era un espai on acudien l’oficiant, els assistents, els representants de la comunitat i els fidels per dur a terme els ritus de conjuració. Amb aquests ritus, s’implorava la protecció divina i s’exorcitzaven els mals esperits responsables de les calamitats que amenaçaven la comunitat, especialment les temudes tempestes en època de collita.
Cal dir també que els comunidors no són exclusius de Catalunya. Es troben arreu de la geografia espanyola, així com al sud de França i a Andorra, amb denominacions com conjugador, conjuradero, esconjuradero, exconchuradero, conjurateur, entre d’altres.
Molts encara es mantenen dempeus, d’altres només en conserven restes enrunades, alguns han quedat documentats en imatges fotogràfiques antigues, i d’altres tan sols ens han arribat a través de referències textuals.
Tot i estar sempre prop d’una església, la seva ubicació física és variable. Alguns aprofiten parts disponibles del temple, sobretot el campanar, habilitant-les per a aquesta funció. D’altres es construïen com a petites edificacions annexes, situades sobre la façana, la teulada o adjacents a un campanar d’espadanya.
També n’hi ha que es trobaven separats del temple, a peu de terra. Aquests comunidors independents són els més comuns i coneguts popularment amb el nom de comunidors exempts.
inventari de Comunidors per comarques
