Damunt d’una cinglera i envoltat de les aigües del pantà de Sau, es troba el monestir de Sant Pere de Casserres, un dels conjunts monumentals més importants de l’arquitectura romànica catalana. És l’únic d’orde benedictí de la comarca d’Osona.
Erigit sota el patronatge de la casa vescomtal d’Osona i promogut per la vescomtessa Ermetruit quan l’any 1005 comprà el domini alodial de Casserres al comte Ramon Borrell de Barcelona amb la intenció de construir-hi un monestir dedicat a Sant Pere.
Amb anterioritat a la construcció del monestir, hi havia en aquest indret un castell documentat des del 898, amb una capella dedicada a sant Pere, que els vescomtes decidiren convertir en monestir.
Es té constància del nom del primer abat: Eicfred. L’església va ser consagrada l’any 1050.
El 1079, va passar a dependre de l’abadia francesa de Cluny i es va convertir en el centre de les seves possessions catalanes, fet que li va assegurar més de tres segles de notable vida religiosa. Després, com molts altres monestirs, tingué un parell llarg de segles de decadència. El 1573 fou unit com a simple granja als Jesuïtes del convent de Betlem de Barcelona, tot i que encara s’hi va mantenir el culte fins a l’expulsió de la congregació a Espanya pel rei Carles III el 1767.
Poc després la Tresoreria Reial va vendre a particulars els seus béns i terres, i els nous propietaris ja no cuidaren els edificis ni s’ocuparen del culte, però aquest, a instàncies de l’autoritat religiosa, va continuar fins a mitjan segle XIX a càrrec del sacerdot responsable de Sant Pere de Savassona. Des d’aleshores tot el conjunt va experimentar un procés imparable de ruïna i degradació.
El 3 de juny de 1931 el monestir fou declarat Monument Històric Artístic, amb categoria de nacional, i a causa d’això el 1934 l’arquitecte Josep M. Pericas i l’historiador Ramon de Vilanova van promoure la creació d’un Patronat de Sant Pere de Casserres, que es proposava estudiar i restaurar el monestir, però no arribà a actuar a causa dels esdeveniments polítics del país.
Les primeres obres de restauració es van dur a terme entre els anys 1952 i 1962 per l’arquitecte Camil Pallàs i Arisa, de la Diputació de Barcelona, i cap també de la família propietària del monestir. El gener del 1991, el Consell Comarcal d’Osona adquiria la propietat del monestir i d’un sector del seu entorn.
La inauguració de la restauració de l’obra actual va tenir lloc el 10 de juliol de 1998.
Són diversos els espais recuperats i restaurats que es poden visitar: el claustre, el celler, la cuina, el refectori, el dormitori, la sala capitular, l’scriptorium, la cambra prioral, l’hospital, o l’església.
Cal destacar que es tracta d’una de les esglésies romàniques més importants de Catalunya per la seva dimensió i sobretot per la singularitat de ser més ampla que llarga, per la dificultat de l’estretor de l’espai on es va construir. L’església és una grandiosa basílica de tres naus i tres absis. La nau central té 24 metres de llargada, als quals cal sumar els quatre que té en profunditat l’absis i uns 9 d’amplada en l’intercolumni o entre les dues grans pilastres que separen la nau major de les laterals. L’altura de la nau central és de 18 metres i la de les laterals de 15.
Al Museu Episcopal de Vic, i provinent d’aquest monestir, s’hi troba exposada una ara d’altar de marbre.
la llegenda
Una antiga llegenda diu que el monestir de Sant Pere de Casserres fou fundat pels vescomtes d’Osona i Cardona sobre les relíquies d’un infant dels vescomtes que es conservà momificat, el qual, tres dies després d’haver nascut ja parlava com una persona gran. Va dir que no viuria més de trenta dies i que un cop mort el seu cos fos posat dins d’una arqueta tancada, que es carregués sobre una mula i que es deixés a l’animal anar cap on volgués. Allà on s’aturés s’hi hauria de construir un monestir sota l’advocació de sant Pere.
Les relíquies d’aquest infant van ser molt venerades al monestir i quan hi havia sequera es baixava en processó fins al Ter i es mullava l’arca que contenia el nen, en les aigües del riu.
Terme Municipal:
Les Masies de Roda
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 445379
Y: 4650174
Altitud:
503 metres