Tot i que segons Antoni Pladevall el lloc de Conangle s’esmenta per primera vegada el 980 quan se’n fa un testament sobre bens situats a Voltregà i Orís, també es podia referir a l’actual Conanglell.
Per tant, semblaria que la primera referència certa sobre Santa Magdalena de Conangle és de l’any 1231 quan es féu una deixa per construir l’església. En els anys successius es documenten diversos llegats testamentaria en els qual es fan disposicions sobre la capella.
Cap a finals del segle XIII s’hi va aplegar una comunitat de religioses -entre quatre i cinc religioses- que fou erigida canònicament com a monestir d’augustinianes sota la direcció de la priora Maria del Bosch el 1304. S’encarregaven d’administrar les donacions de terres i masos dels voltants aportades pels fidels.
Durant l’època moderna, el lloc de Conangle fou refugi de bandolers i escenari favorit de dimonis, bruixes i bruixots. Està documentada l’estada el 1610 del bandoler Perot Rocaguinarda refugiat als boscos de Santa Magdalena amb una partida de 200 homes.
Durant la Guerra Civil la capella no va patir destruccions remarcables a nivell d’edificació, però es va cremar un Sant Crist de fusta molt venerat.
Pel 1955 l’ermita fou restaurada pels seus propietaris, la família Baurier. Hi feren obres de reformes, enjardinaren els voltants, arranjaren els camins, i el 1960 hi adossaren el claustre neoclàssic del convent dels carmelites descalços de Sant Josep de Vic.
Provinent d’aquesta església podem trobar al Museu Episcopal de Vic l’original del compartiment d’un retaule gòtic.
En són una bona colla els goigs editats tant a Santa Magdalena com a l’antic Sant Crist de l’església.
llegendes
Dues són les llegendes que s’expliquen de l’ermita de Santa Magdalena de Conangle:
- LA LLEGENDA DEL POU:
aquesta primera llegenda diu que a darrera l’ermita hi ha un pou d’on venien les criatures. Deien que els nens eren a dormir a dins el pou, i quan la canalla mirava cap avall i veien uns ullets que des de dins el pou els miraven, és que havia arribat el temps de sortir i llavors la llevadora treia la criatura del pou.
- LA LLEGENDA DEL SANT CRIST DE SANTA MAGDALENA:
aquesta llegenda diu que a dins de l’ermita hi havia antigament la imatge d’un sant Crist que era molt estimada. Segons la tradició a aquesta imatge, que fou cremada durant la Guerra Civil, li creixien les ungles i era l’ermitana l’encarregada de tallar-les-hi. Era molt venerat per a les dones prenyades. També el treien quan convenia que plogués.
Terme Municipal:
Les Masies de Roda
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 443704
Y: 4646834
Altitud:
529 metres
video