Recordo, a Vidrà, un dia de tertúlia molt interessant. Érem quatre amants del territori: Ramon Vila d’Abadal, Edu Rifà, Xavier Vinyeta i jo mateix, que parlàvem de cases de pagès, molins, salts d’aigua i moltes altres coses. Entre elles, va sortir el castell de Curull.
Tot i estar completament desaparegut, recordo com a tema destacat de la conversa un petit debat sobre la seva ubicació en el terreny. De si realment havia estat a dalt el turó, o es podia haver ubicat en el seu dessota.
És cert que a dalt el cim, l’espai és reduït i escàs. Que en un segon nivell inferior, i amb un desnivell irregular, hi trobem una superfície no gaire gran, però més ample. Això sí, tot plegat rodejat per una cinglera. D’aquí que sigui fàcil qüestionar com un castell podia tenir ubicació i espai allà dalt.
L’altre referència que en tenim és el planell de la seva estructura de planta que l’arquitecte Josep Maria Pericas va dibuixar l’any 1916. Detall que quan es trasllada sobre el terreny, tot i que concorda, semblaria complex d’encabir per l’espai i els desnivells comentats.
De totes maneres, tot això no són més que suposicions. El cert és que tenim datat el castell de Curull des de l’any 1020, com a puntal i referent històric destacat dins l’evolució d’aquest nostre territori, del que cal realçar la seva ubicació estratègica tant per l’alçada com per la gran visió panoràmica que presenta.
Terme Municipal:
Sant Pere de Torelló
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 445707
Y: 4662053
Altitud:
1.307 metres
Feta aquesta introducció, val la pena saber què ens han deixat escrit els nostres mestres. Sobre la seva ubicació, de ben segur que si tingués fonament aquesta mena de preocupació que ara ens ocupa, alguna referència al respecte en trobariem en les seves cròniques i escrits:
Cèsar August Torras
l’any 1921,Cèsar August Torras, en el seu llibre Pirineu Català – Ripollès– (pàg. 121) així ens ho explica:
“CASTELL DE CURULL:
Turó aspre i encinglerat per tots indrets. S’aixeca isolat en el corregut de la serra. Pera pujar-hi cal fer una escalada fins al cim. Sa punta aspra forma un petit replà que ocupaven completament les edificacions del antic castell. Era una veritable fortalesa natural, inexpugnable en els temps en que no’s coneixien les armes de foc. La timba’l rodeja completament.
Resten sols vestigis del que fou mansió forta senyorial. Està encarat per la part nord ab el castell de Milany obrint-se entremig les belles fondalades y verdes valls de la conca alta del Gès. Per la part alta del mig-jorn domina la plana de Vich.
Son panorama extensíssim es de primer ordre. Sa situació era excel·lent com a punt de mira. Era una guaita incomparable. En algunes de les grans lluites que sofrí la nostra terra era lloc vigilat y guardat per destacaments armats.
És tal volta, el lloc més interessant de la serra de Curull.”
Ramon Vinyeta i Antoni Pladevall
l’any 1979, Ramon Vinyeta i Antoni Pladevall, en el seu llibre La Vall de Torelló, Geografía i Història (Pàg. 85 i 85) diuen així:
“El Castell de Curull: Quins llocs més fantàstics que escollien per als antics castells!. Els guerrers medievals forçosament havien d’estimar els llocs on les condicions defensives els feien aixecar els seus castells. El castell de Curull és un niu d’àligues; de fet, el puig de la serra veí de Curull s’anomena així: Puig d’Àligues.
Les seves escasses ruïnes coronen un cim d’uns 1.300 metres d’altitud, no pas el més alt però sí el més defensable, de la serra de Curull, que tanca la vall de Torelló pel costat nord-est, i que fa d’enllaç entre el Puigsacalm i la serra de Bellmunt. Aquesta serra tanca també la petita vall de la Salgueda, oberta vers la portella de Forat Micó, que formava part de la seva demarcació, així com altres terres de l’antiga parròquia de Vidrà.
El castell s’hi dreçava ja el 1.020, quan en tenia el domini el comte de Besalú Bernat I Tallaferro, el mateix que dominava Besora i Sa-Reganyada; després passà al domini directa del senyor de Besora i d’una família de cavallers que es cognominava Curull, com el castell, segurament perquè hi residien, que són documentats des del 1.068. Al llarg dels segles XIII i XIV aquest castell fou dels Moncada i de la família Milany, fins que, el 1.365, estava ja en poder dels amos de la casa forta del Vilar, el castell de la Vinyeta, que ens serien senyors fins que s’abandonà, dins del segle XV.
Tota la parròquia de la Vola i el sector abans al·ludit de Vidrà, així com algunes cases de la parròquia de Sant Pere de Torelló, depenien o estaven sota la protecció d’aquest castell, del qual avui només queden alguns rocs, una escala i alguns inicis de mur; en va fer una planta el senyor Pericas el 1.916, després de fer una petita excavació.
El castell va donar el nom al municipi de Curull i la Vola, fusionat amb el de Sant Pere de Torelló.”
Per tant, segons es desprèn d’aquests relats, quedaria prou clar i concret que l’emplaçament físic del castell de Curull ocupava el cim del encimbellat turó que li dóna nom.
De totes maneres, estaría be poder-hi fer un dia una intervenció arqueològica ben feta.
Aquest és el croquis de la planta que va dibuixar el Sr. Josep Maria Pericas l’any 1916:
imatges
ubicació en el mapa:
