Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, un petròglif és una inscripció, especialment prehistòrica, sobre una pedra o roca.
Fet aquest aclariment, el primer que em va passar pel cap quan vaig veure aquesta inscultura dins la riera de Moiols, a Ripoll, va ser d’una gran sorpresa. Un ohhh! sostingut d’admiració, alhora que d’incredulitat i incomprensió per intentar entendre què coi hi fa allà aquesta relíquia prehistòrica, desemparada i absolutament oblidada, subjecte a les inclemències del temps i de fàcil objecte pel vandalisme.
Val a dir que el seu estat de conservació és òptim tenint en consideració el temps transcorregut des de la seva inscripció a la roca i la seva situació humida i enclotada a la vora d’un torrent que fins i tot, quan aquest ve revingut pot inundar la roca o fer-la rodolar uns metres més avall.
Ben poca és la informació que hi ha d’aquest petròglif. Tan sols dir que aquests tipus de gravats a les pedres són propis del Neolític, de potser fa uns vuit mil anys.
L’Ajuntament de Ripoll en el seu Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, Vol. VIII Catàleg de Béns Protegits, de febrer 2015 el té catalogat dins l’apartat de “Jaciments Arqueològics” com a element número JA 14 (pàg. 120) i identificat amb la denominació Petròglif de la Tortuga.
En diu que és d’època desconeguda, i el descriu així: “Format per un bloc de granit de 101 cms d’alçada, per 92 d’amplada, per 49 cms de fons i almenys d’una tona de pes, en la qual hi ha gravat un petròglif, en el qual es representa una figura zoomorfa amb forma de tortuga. Es veu clarament la forma del cap i l’ull, agafa amb la seva pota dreta la representació d’un disc solar, i per sota del cap i a la mateixa alçada del sol, es veu una representació lunar. Al costat oposat del Torrent de Moiols trobem un bloc de granit de secció rectangular on, a la seva part central, hi ha un esglaó d’uns 2 cm d’alçada amb forma semicircular, en el qual caben perfectament els peus d’una persona.”
Com a tipus de protecció, esmenta: “Protecció singular de la troballa a l’espera de confirmar el seu interès arqueològic.”
Com a resum de tot plegat podem dir que tot i tenir-lo degudament identificat, queda clar que cap mena d’interès hi ha per part de l’Ajuntament de Ripoll en el seu estudi i possible recuperació per tal de preservar-lo adequadament.
Pel que fa a la denominació de tortuga, semblaria una mica estranya. També podria semblar el gravat d’una granota. Aquests petròglifs de tipus figuratiu pròpies del Neolític normalment estaven relacionats amb rituals favorables a la cacera, per tant, el fet que pugui ser una tortuga potser no acabaria de lligar gaire.
A pocs metres d’aquest petròglif podem trobar dues altres roques que també presenten unes inscripcions molt interessants. Una sembla una inscripció celta i a l’altra presenta una petita cassoleta. Vés a saber el seu significat, del que tampoc s’ha trobat cap mena de referència ni estudi.
Segons sembla per aquells indrets hi ha indicis de l’existència d’un poblat iber, però tampoc s’ha fet cap mena d’actuació per buscar-lo.
En fi, allà es troben i allà segueixen aquests tresors. Esperem que alguna ànima amb especial sensibilitat pel territori sigui capaç d’aconseguir que se’n faci un exhaustiu informe tècnic, i el seu trasllat a un lloc adient com podria ser el Museu Etnogràfic de Ripoll.
la sorpresa
És la primera vegada que em toca rectificar el contingut d’una fitxa ja publicada del bloc per la inexactitud del seu contingut. Bé, en aquest cas no es tracta d’una inexactitud, sinó que res del que explicava relacionat amb la història de les peces exposades era cert. Donada la sorpresa que per a mi ha representat tot plegat, he preferit mantenir el text publicat tal qual estava i a continuació exposar la seva actualització:
Tot vé d’una informació que em fa arribar l’amic Albert Blanch de Ripoll per una publicació relacionada amb una problemàtica que sorgeix a Santa Coloma de Cervelló per l’aparició d’una persona, Francesc Punsola, que explica que la gravació que es creia prehistòrica sobre una roca ubicada a la població l’havia feta ell, feia uns trenta anys. Així, tal qual. I que no tan sols era l’autor d’aquest gravat sinó que en tenia d’altres repartits per tot el territori català.
El rebombori que es va crear a Santa Coloma de Cervelló va ser important perquè allà la consideració i el reconeixement que en tenien de la peça era important. Fins i tot es plantejaven emprar recursos econòmics per la reparació d’un acte vandàlic que havia patit i també portar-la a un museu. Alhora l’institut de la població havia adoptat el seu dibuix com a logotip del centre.
Assabentat de tot plegat, el president del Crup Excursionista de Campdevànol es va posar en contacte amb Punsola, i aquest li va reconèixer també la seva autoria dels tres petròglifs existents a la zona de Moiols. Alhora el va convidar a explicar-ho, i el passat 11 de novembre 2023 es va organitzar una sortida fins a les pedres i una posterior conferència al Centre Cívic de Campdevànol on el mateix Punsola va exposar la seva experiència.
Va explicar i demostrar que totes les peces portaven gravat el seu logotip, i que per fer aquests tres gravats hi va estar cinc dies, a estones, durant el mes d’agost de 1992. Que aleshores la seva família estiuejava a La Molina i el seu company de l’escola Massana ho feia a Campdevànol. Aleshores la pista de Moiols era gairebé intransitable i que anaven amb un Seat Panda vermell. Que van demanar permís als masovers de la casa de cal Menut i com que aleshores es podia acampar arreu, ho feren al prat del costat de la riera. Diu que sempre duia a sobre la maceta (martell quadrat) i l’escarpeta, i quan veia una pedra tova i plana hi feia algun dibuix.
I fins aquí un interessant relat, curiós i sorprenent, amb un final inesperat.
Terme Municipal:
Ripoll
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 433607
Y: 4675036
Altitud:
820 metres