INDRETS I RACONS: el Pont de Querós, a Sant Hilari Sacalm

El bonic pont medieval de Querós va tornar a quedar al descobert arran de l’episodi de sequera esdevingut al pantà de Susqueda l’any 2023. Per saber-ne d’ell, què millor una ressenya feta per l’historiador Mn. Antoni Pladevall. Diu així:

“El pont de Querós, situat a sota i a pocs minuts de l’església de Sant Martí de Querós, i un xic més amunt del Molí de Querós i de la roca o turó del Mal Sopar, relacionada amb les facècies d’en Joan Sala, el famós pubill de Serrallonga, era el de més recent construcció i també el d’una història més torturada. Era un pont de quatre arcades, esvelt i atrevit, bellament emmarcat pels pendents selvàtics de l’engorjat del riu.

Tal com havia arribat als nostres dies presentava tres etapes de construcció: una, iniciada l’any 1532; una altra, de recomposició de la part central feta entre els anys 1696 i 1700, i una darrera de reparació feta els anys 1940-1941.

Abans de començar-se aquest pont no n’hi havia cap d’altre a Querós, sols unes simples palanques, de les quals tenien cura els obrers parroquials; així consta en una elecció d’obrers parroquials de Querós feta el 25 de febrer de 1468, en la qual s’encarregà als nous elegits: “ltern les donaren potestat que los obrés pugan convenir he forsar los dits parroquians, tots e sengles, de mantenir he reparar les palanques de Ter”. Aquestes palanques del Ter, que foren refetes entre els anys 1617 i 1696, eren, almenys, dues, segons els indicis dels basaments de les pilastres que es veien en el riu: les unes eren prop del Turó del Mal sopar i les altres més amunt del pont.

En repassar el petit arxiu de Sant Pere de Castanyadeli, ara a l’arxiu diocesà de Vic, vàrem trobar casualment la contracta sobre la construcció del pont de Querós, feta l’any 1532 entre el rector i parroquians de Querós i el mestre de cases, Joan Rog o Roig, ciutadà de Girona?

La reunió on es va redactar el contracte tingué lloc a la capella de Santa Maria de Vallclara, de la parròquia de Sant Andreu de Bancells, el 19 d’octubre de 1532. Allí es trobaven presents totes les parts contractants, el rector i set caps de casa de la parròquia -que eren el total dels hereus de les 7 masies que aleshores tenia la parròquia, segons el fogatge de 1553- i el mestre de cases. És curiós remarcar que l’obrer parroquial de Querós, responsable de l’obra del pont, es deia Joan Serrallonga, homònim del futur bandoler, que tardaria un segle just a acabar les seves desventurades facècies.

Segons el contracte, mestre Roig havia de fer tota l’obra pel preu de 400 lliures, ajudat pels homes de la parròquia que li havien de portar a peu d’obra la pedra, la fusta i la llenya per a coure la calç necessària per a fer el pont. L’obra estaria acabada dintre d’un any i es preveia que tindria tres arcades, encara que, en realitat, se n’hi feren quatre. Se li donarien 100 lliures abans de Nadal, 50 en acabar la primera arcada, 50 en acabar la segona, 100 en acabar l’arcada del mig i les 100 restants mig any després d’acabada l’obra.

La realització de l’obra es devia portar a terme tot seguit, com ho demostra un altre document sense data del mateix manual, en el qual, per obviar algunes dificultats sorgides, mestre Roig nomena amigable componedor seu el senyor de Savassona, i els homes de Querós, el rector d’Osor.

Aquest pont, esmentat per altres documents més tardans, és el que va ésser endut en bona part per la riuada del 1617 i pel qual, en contra del que hom sovint ha escrit, no pogué passar mai el bandoler Serrallonga, que actuà com a cap de colla entre 1623 i 1633. AI seu temps sols hi havia les palanques abans esmentades”.

Sobre la reconstrucció del pont arran de l’important aiguat de l’any 1691 explica el següent:

Terme Municipal: 

Querós, entitat de pòblació de Sant Hilari Sacalm

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 455592

Y: 4645471

Altitud: 

310 metres