INDRETS I RACONS: el pont medieval de Sau, a Vilanova de Sau

“El pont de Sant Romà de Sau, situat un xic més avall que l’església i prop la negada masia de la Riba, té la seva silueta evocada per milers de fotografies i de reproduccions fetes pels amants de la fotografia abans que les aigües el sepultessin.

Era el més llarg i el de més acabada silueta dels del Ter, degut a la seva simetria i ubicació en un lloc planer. Constava de cinc arcades i quatre pilastres amb la base d’esperó i les clàssiques obertures o finestres a l’arrencament dels arcs. La seva silueta de doble pendent reflectida en el Ter, calmós i entollat a causa de la petita presa del Molí de Sau, perdura encara en la imaginació de molts excursionistes i en postals que encara es troben a la venda.

Era el pont que es trobava més sencer. Només es notaven algunes anomalies en les seves entrades, degudes a l’aiguat de 1617, i en la primera arcada. El 1924 Mn. Gudiol deia d’ell que “era quelcom malmès per haver-hi fet amb poc coneixement una arcada que fou bàrbarament destruïda durant la primera guerra civil”. També les exigències del tràfic rodat havien enlletgit darrerament la seva perspectiva en la part alta quan es va modificar el paviment i barana superior.

El pont de Sau es va començar cap a l’any 1390. Uns anys més tard, el 8 d’abril de 1397, es reunia la universitat de feligresos de la parròquia de Sau, composta per 11 caps de casa, sota la presidència del seu rector, a l’església de Sant Romà, per decidir sobre la manera de trobar recursos per a acabar el pont.

El document que ho explica, ara extraviat o perdut, es trobava a l’arxiu de Sant Romà de Sau i d’allà en va treure un extracte Mn. Gudiol, que el publica en el lloc tot just citat. Sortosament ens n’ha pervingut una còpia sencera feta per l’arquitecte Josep Ma. Pericas, l’any 1934.

Els pobres feligresos de Sau declaren bonament que «tenen el pont començat, prop l’església predita de Sant Romà de Sau, i que no tenen diners per a acabar-lo»; per això tots conjuntament nomenen procurador a Pere Vila, hereu de la Vila de dalt, per recollir «almoines, deixes, vots, promeses, confraries, llegats, recaptes, col·lectes, beneficis i tota classe d’altres recursos de caritat que els fidels cristians del bisbat de Vic vulguin donar-los per amor de Déu i empesos per llur pietat». Més encara, li donen facultat perquè recapti documents, privilegis i lletres d’indulgències dels bisbes de Vic i de Girona i dels prelats que vulgui a fi d’excitar els fidels a donar-los almoines.

En aquells anys tota la parròquia de Sant Romà de Sau tenia uns 15 masos, i la totalitat del seu terme, que comprenia cinc parròquies, unes 80 famílies.

Un altre document de l’arxiu de Sau, ara perdut però copiat també pel Sr. Pericas, dóna moltes altres substancioses notícies sobre la construcció del pont de Sau. Es tracta de dos folis de manual, solts i sense data, en els quals consten amb tota minúcia les despeses fetes per a la seva construcció entre el dissabte dia 1 i el dimarts dia 25 d’abril d’un any desconegut. La cronologia ens diu que els únics anys en què coincidien aquestes dates eren els anys 1391, 1396, 1402 i 1413, anys que podem relacionar amb el document anterior. Forçosament ha d’ésser l’any 1396, quan es féu la primera tongada de les obres, o el 1402 quan es reprendrien.

Segons aquesta relació, dirigien les obres 5 mestres de cases, Noguer, Manages, Castellet, Vilarrasa i Sonada -sembla que el director de l’obra era Noguer-; aquests mestres eren ajudats pels homes de la parròquia i d’altres de les parròquies veïnes.

Per exemple, el dia 19, un dimecres, hi havia a peu d’obra tots els homes de la parròquia de Sant Romà, cinc de Tavertet i Planes del Cabrerès, i el dimarts dia 25, diada de Sant Marc, hi treballaven tots els homes de la parròquia de Sau, dotze de Susqueda i Tavertet, un de Sant Joan de Fàbregues i dos del veïnat d’Ardola, de Vilanova de Sau; uns altres dies hi anava gent de Vilanova i d’altres llocs del veïnatge. Un dia, tots ells es dedicaren a fer palanques per a facilitar l’obra. Els parroquians de Sau feien a tots la vida, que consistia en pa, vi, carn de crestó o moltó i cansalada.

Ignorem quan es va acabar l’obra, però aquesta fou llarga i costosa com ho indica el fet que encara l’any 1412, Pere ça Riera en el seu testament, va llegar 12 diners per a l’obra del pont de Sau i 12 per al de Manlleu, que també es devia construir en aquesta època.”

Font: Antoni Pladevall i Font, article Els Ponts del Ter a les Guilleries (I), revista Els Cingles, març 1991, núm. 26, pàg. 13-14.