ubicació
La Font Santa està situada al terme municipal de Sant Pere de Torelló, al marge dret del riu Ges. S’hi arriba per la BV5224, la carretera que va de Torelló a Sant Pere de Torelló, i es troba just a 150 metres del desviament que queda a la dreta una vegada passat el pont de l’Aníjol.
S’hi passa a peu quan fem el recorregut del sender Vora Ges.
Terme Municipal:
Sant Pere de Torelló
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 440747
Y: 4657172
Altitud:
524 metres
el lloc
És bo recordar el que hem tingut, i més si era proper, encara que ja no hi sigui…
Per a mi, la Font Santa sempre ha estat un lloc que m’ha evocat bons records d’infantesa: el meu pare ens hi portava sovint, a les meves germanes i mi, a passar estones durant les caloroses tardes d’estiu.
Recordo perfectament l’entorn i l’edificació, però sobretot, el gust característic de l’aigua pudent de la font: un sabor molt particular, estrany, diferent, i alhora, agradable. Tinc molt presents les llargues estones que hi passava jugant a tancar peixos petits dins els bassals que el riu Ges deixava dibuixats davant la font. Sempre tornàvem a casa amb un parell d’ampolles de vidre plenes que es guardaven a la nevera.
Sí, em queda l’evocació d’un lloc tranquil, agradable. De pau.
A principis del segle XX, la Font Santa esdevingué un important balneari d’aigües termals. La seva situació al costat del riu, les seves fonts medicinals, i la bellesa del paisatge del seu entorn el convertiren durant molts anys en un lloc de trobada per a la gent dels voltants.
La primera referència que se’n té data del 1840 quan la font queda inclosa en l’inventari del “Noticiario de las aguas medicinales más principales de España”.
Fou construït l’any 1847 i esdevingué un lloc d’estiueig rellevant, especialment de gent benestant de Barcelona.
L’edifici principal tenia, en dues plantes, uns tres-cents metres quadrats d’edificació. També hi havia una petita capella en honor de Sant Josep.
En l’actualitat, res queda de tot aquest conjunt d’edificacions. Només un petit rastre del què eren les rajoles del seu paviment.
ressenyes sobre el balneari
Si alguna cosa destacava del que aleshores era un bonic balneari, era el seu entorn. I al respecte, he trobat tres ressenyes històriques que en parlen:
- el Dr. Lluís Thomasa en el seu llibre “La Vall de Torelló” publicat el 1963.
Diu així tot parlant del riu Ges:
“El curs del Ges és, tot ell, irregular amb freqüents canvis sobtats de direcció i estrangulacions seguides de belles esplanades. Les riberes són atractives. La del “paradís”, en terme de la Font Santa, és un bell exemple. El bell paisatge de la Font Santa brinda als seus visitants la dolcesa d’una vida senzilla, plàcida i tranquil·la dintre el marc d’un oasi acollent. Comença, aquest, amb el passeig dels plàtans, que, des de la carretera que va a Sant Pere, porta a l’establiment de la Font Santa. Dues esplanades cobricelades per l’alterós ramatge d’una bella plantació de pollancres, plàtans i acàcies són els dos recers predilectes dels visitants desitjosos de submergir llur esperit en la lassitud d’una tarda xardorosa.
Una d’aquestes esplanades es troba sota el pendís del camí de plàtans, encerclada, més enllà, pel que condueix a la Font del Ferro i a la Font de la Llonganissa; l’altre esplanada és coneguda pel Paradís, lloc deliciós, vorejat per margeres i brossa i pel riu Ges, que s’esmuny suau i mansoi i sembla que en travessar aquest sojorn de repòs, senti la dignitat de la pròpia existència i vulgui lligar-la íntimament a la vida de la contrada. El corrent marginal que voreja la riba del Paradís és manyac i amorosívol; demana, suplicant, el Déu-vos-guard a la terra amiga tan bon punt l’albira; porta un ritme alentit; no gosa passar de llarg; i a cada moment ofereix grapats de vida al frondós paratge i a les floretes silvestres, les qual són una amanida de gràcia i un doll de poesia enmig de la serenor d’aquell lloc de somni.”
- Ramon Vinyeta en el seu llibre “Bellmunt” publicat el 1949. En uns dels itineraris que hi té, escriu:
“L’establiment balneari, la capella dedicada a Sant Josep i la vetusta masia del mateix nom formen un nucli compacte entre un magnífic pla de conreu i el riu Ges, al llarg del qual i en la seva espona dreta, principalment, delicioses prades envellutades d’espès herbatge que profusament s’arrela arreu, donen al paisatge, sadollat d’harmonia i placidesa, tot l’aspecte d’un parc natural. Les font d’aigua medicinal, sulfurosa l’una i ferruginosa l’altra, que tant renom han proporcionat a aquest indret, ja eren conegudes en temps dels romans, i es conta que quan els àrabs foren allunyats d’aquest país per l’empenta dels cristians, el bei de València, que coneixia les seves propietats curatives, se la feia trametre secretament. Les qualitats terapèutiques d’aquestes aigües són indicades en les malalties herpètiques, cutànies, escrofuloses, asmàtiques, etc.
Ès de lamentar que aquest indret que tan excel·lents condicions reuneix com a balneari i lloc de repòs, no solament per les cualitats curatives de les seves aigües sinó també pel seu magnífic emplaçament i fàcil comunicació, resti des de fa alguns anys sense explotació i en un estat de llastimós abandonament.”
- també Artur Osona en el seu llibre Guia Itineraria de las serras de Collsacabra y de la Magdalena fins als Pirineus (1888) en fa referència:
“Sant Feliu de Torelló está situat en la confluencia dels rius Ges y Ter, en una deliciosa y frescal vall regada per abdos rius, (Vallis Lauriana). Son inmombrables sas ricas fonts de fresca y cristallina aygua. Durant l’estiu es lo centre de reunió de una colonia de familias de Barcelona tan nombrosa com distingida, que pujan á estiuhejarhi pera aliviar llurs dolencias en los banys del Ter, quals ayguas fan prodigis en las personas anémicas y de temperaments nerviosos, ó bé en los banys de las ayguas sulfurosas, sulfhidricas de la Font Santa, que distan 35 minuts de Torelló y están situats en lo terme de Sant Vicens, á pochs passos dels manantials que se trovan en la vorera esquerra, tocant al riu Ges; com també una font ferruginosa que brolla allí mateix, próxim, ó mellor dit tocant, á una de las duas de sulfurosas.”
LES FONTS:
1.- la font pudenta
La font Pudenta era la més representativa perquè estava situada davant del balneari. D’aigua sulfurosa bicarbonatada, i molt valorada medicinalment. La presència d’àcid sulfhídric i sofre li donava un gust i una olor molt peculiars, d’aquí el seu nom. Les anàlisis facultatives més velles són del doctor Joaquim Balcells, de l’any 1888. Per reial decret de 26 de març del 1903, aquesta aigua era declarada d’utilitat pública.
La font quedava protegida per una caseta, amb els seus voltants ben condicionats.
2.- la font del ferro
l’aigua de la font del Ferro, també era apreciada medicinalment per la seva composició bicarbonatada i ferruginosa.
En el seu interior, a la paret on brollava l’aigua, encara hi ha una placa amb una inscripció que diu: BENEDICITI FONTES DOMINO 1778.
3.- la font del raig
entorn
relacionat amb el balneari i el seu entorn, també val la pena destacar:
- l’exuberant roure vell de la Font Santa
- el llapis de la Font Santa
- l’aqüeducte de l’Aníjol
- la casa de pagès Font Santa (antiga Rierica)
- postals antigues sobre el balneari, fer clic aquí.
ubicació en el mapa
