Font Vidranesa, bonic nom, i sens dubte una referència indispensable de la pujada al Santuari de Bellmunt des de Sant Pere de Torelló. Queda una mica més amunt de mig camí, a peu de carretera.
Per tant, caminant és un lloc de pas i de parada quasi obligatòria, bé per veure un glop d’aigua a la font, bé per menjar una mica, o simplement per fer mitja part i agafar forces per continuar. I moltes vegades per aixoplugar-se del mal temps!.
S’ignora d’on li vé el nom, tot i que per la seva situació, no sembla tenir cap relació amb el veí poble de Vidrà, tot i que ambdós noms tinguin una mateixa arrel.
Consta ressenyada documentalment l’any 1737 amb motiu de refer-se la cisterna de dalt el Santuari. S’esmenta que la cisterna perdia aigua, i molts estius els ermitans baixaven a buscar-ne a font Vidranesa.
Això no vol dir que els seus origens estiguin en els segles XVII o XVIII, doncs de ben segur que devia ésser tan o més antiga que el propi Santuari.
La caseta refugi té la data de construcció de 1914, i tot seguit diu “Renovat 1985”, que és l’any de la darrera restauració.
Terme Municipal:
Sant Pere de torelló
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 441369
Y: 4660768
Altitud:
968 metres
i aquesta és la transcripció de dos antics relats que parlen de la font Vidranesa:
1.- llibret Recort del Santuari de Bellmunt
en el llibret “Recort del Santuari de Bellmunt“, editat el 1907, es parla de la font Vidranesa. Diu així:
“Al sortir del Padronet lo camí ve casi planejant uns cinch minuts, fins arribar á un sot ó petita vall, formada per les dues vessants de la part de mitj día de la montanya; ahont hi ha una fresca font de clot, coneguda per la font Vidranessa.
L’aygua de dita font te mala anomenada, no perque no sigui tan bona com la de les demés fonts de la comarca, sino perque alguna vegada ha fet mal á algún imprudent, que n’ha begut estant cansat y fatigat de la pujada.
En aquest cas, cal revenirse y no beurer fins que s’estigui relativament reposat y ben revingut, y encara es mellor no ferho tan si’s veu ayga com vi; sense posarhi abans un poch de cuxi com diu lo ditxo, al menys una mossada de pa, que Deu ens en dó”.
2.- llibre Bellmunt, de Ramon Vinyeta
en el llibre“Bellmunt”de Ramon Vinyeta editat el 1949, explica el recorregut clàsic per pujar a Bellmunt des de Sant Pere, i fa referència al petit pedronet que trobem a sobre la font. Així ho explica:
“0,50 m. – Font Vidranesa. Raja arran del camí, en un bell replanet enmarcat per uns alterosos pollancs i altre arbreda. Sobre aquest replanet s’ha disposat recentment una altra plaça; la font brolla en el mur que separa ambdós replans, i és ara de molt còmode assoliment.
Al costat de la font hi ha un refugi capaç per unes vint persones, que en cas de mal temps ofereix un apreciable servei. Ha estat recentment reconstruït.
En el replà superior s’estan fent les obres de construcció d’un pedró coronat per una petita capella en la qual tindrà estada una imatge de la Verge de Lourdes. Tant l’escultura com tot el monument són obra d’Agustí Pinyol, un conegut santperenc que és un especialista en obres d’art obtingudes a base d’elements fornits directament per la naturalesa.
Les despesses de construcció van a càrrec del senyor Raul Herneta, de Buenos Aires.
El conjunt de l’indret fa que sigui un lloc a propòsit per a interrompre l’ascensió i recobrar alè per a reprendre el camí muntanya amunt.”
pedronet