Tenim la sort de poder trobar algunes referències sobre aquesta fortalesa situada sobre una gran i curiosa roca en forma de gripau. Visible, quan les aigües del pantà de Sau van baixes, en la llarga recta que segueix a continuació del gran meandre de sota el monestir de Sant Pere de Casserres.
És important destacar també la seva proximitat, pràcticament a tocar, de la desapareguda església de Sant Vicenç de Verders, avui traslladada i reconstruïda al Parc de can Deu de Sabadell.
ressenyes
- Ramon Vinyeta, en el seu llibre Les Gorgues (1956, pàg. 78) quan fa esment de l’església de Sant Vicenç de Verders i els seus grossos còdols pròxims, esmenta:
“En un d’ells, anomenat Roca del Boll, s’hi observen els murs de l’antiga fortificació que vetllava la devota capella.”
- l’historiador Antoni Pladevall en fa una extensa i molt interessant descripció en un article publicat a la revista Ausa (no s’esmenta la data). Diu així:
“A pocs metres vers llevant del lloc on es trobava l’església de Sant Vicenç de Verders -que va començar a ésser desmuntada i traslladada a Sabadell el dia 28 de desembre de 1973- s’aixeca un gran penyal, amb restes d’una vella edificació sobre seu, que ha conservat fins als nostres dies el nom de la Roca del Boll.
Aquestes restes marcaven clarament l’existència sobre el penyal, que tenia l’accés per uns graons artificials excavats a la seva banda nord, d’una edificació rectangular, feta amb bon carreu de pedra quadrejada semblant a la de l’església. Una nota de l’arquitecte Josep Mª Pericas, que ja va estudiar i fer el plànol d’aquesta evident fortificació l’any 1916, diu que el masover de Sant Vicenç li va contar que ell havia tret feia poc temps pedra d’aquestes ruïnes per edificar unes corts al peu del penyal.
El nom secular que ha conservat la roca ens permet identificar aquestes ruïnes amb una antiga fortalesa que els documents que hem recollit recorden entre els anys 1232 i 1287 amb el nom de Rocha de Buollo (1239), Rupis de Sauo sive le Bollo (1286) o el nom més erudit de Rupe de Bisulduno (1287).
Aquesta roca o fortalesa va passar a domini dels castlans del Castell de Cabrera -una noble família osonenca diferent de la vescomtal de Cabrera, però també molt important i poderosa- per una venda feta el 1239 per Bernat de Santa Eugènia, la seva muller Agnès i llur fill Pere Marc a Berenguer de Cabrera. En la venda hi anaven compresos tots els béns que tenien els Santa Eugènia a les parròquies de Sau, Vilanova, Castanyadell, Querós i Tavertet i en particular “et quicquid habemus in illa rocha de Buollo vel in aliquibus aliis fortitudinibus que sint in predictis parrochiis vel in aliis ultra collen de Sauo”.
El 1242, ja en l’òrbita dels Cabrera, en Berenguer de Cabrera la va llegar al seu fill Arnau amb tot el que posseïa a la vall de Sau. Arnau la va posseir durant tota la seva accidentada vida i en el seu testament del 1286 la va llegar al seu fill, dit també Arnau, amb aquests mots: “et jura quod habeo in fortitudine rupis de Sauo sive de Bollo“.
Aquesta doble denominació de Sau o de Boll ens havia fet dubtar sobre la seva identificació en parlar d’ella en altra ocasió, però la persistència del nom i el fet de trobar-se la fortalesa abocada a l’inici de la vall de Sau no deixa dubte sobre la seva localització.
Per aquest temps sembla que discutia la possessió d’aquesta fortalesa als Cabrera el procurador del noble Gastó de Foix o de Montcada, que es considerava senyor superior de la vall de Sau. Per aquesta causa el 20 d’abril del 1287 l’Arnau de Cabrera nomenava procurador seu a Pere de Parra, de la parròquia de Sant Julià de Cabrera, per a comparèixer davant en Ramon de Tuillà, jurista, per a discutir amb Berenguer d’Orís, procurador del noble Gastó de Foix, la possessió de la Rupe de Bisuldono sive de Sau.
Ignorem el resultat de la discussió, però els Cabrera continuaren posseint els seus dominis de la Vall de Sau fins al 1352 en què els vengueren a Bernat II de Cabrera, de la família vescomtal. Aquesta, és sens dubte, l’explicació del perquè aquesta llenca de terreny on es troba sant Vicenç de Verders i la Roca del Boll no pertany al municipi de Masies de Roda, com la resta de l’antic terme de Casserres, ni al de Tavertet, sinó que forma un estrany apèndix del municipi de l’Esquirol o de Santa Maria de Corcó, que era el centre administratiu del domini dels Cabrera.”
Terme Municipal:
l’Esquirol
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 445859
Y: 4649646
Altitud:
405 metres
croquis
ubicació en el mapa:
