Durant la Tercera Guerra Carlina a Santa Maria de Besora hi havia un hospital de sang. Concretament dins l’actual masoveria de la casa de pagès dels Ferrers, també anomenada Ferrers Vells.
La Tercera carlinada fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc entre el 1872 i el 1876. El pretendent al tro del Regne d’Espanya Carles VII va cridar a la revolta el 15 d’abril de 1872 i va ser seguit pel País Basc, Catalunya i també es van aixecar partides a altres llocs. Un dels motius que va empènyer alguns sectors de Catalunya a sumar-se a la revolta va ser la promesa de restauració de les Constitucions Catalanes, abolides pels Decrets de Nova Planta de Felip V (1714). Com a batalles properes destacades d’aquesta carlinada es poden anomenar: l’Acció d’Oristà, la Batalla d’Alpens, o la Batalla del Toix. I com a personatge proper i revelllant, sens dubte, Francesc Savalls.
Rebien el nom d’hospitals de sang els hospitals que en temps de guerra es situaven relativament a prop del camp de batalla. D’aquesta manera es podien auxiliar abans els soldats ferits que per manca d’hospitals morien sense poder rebre cap tipus de socors.
Val a dir que l’atenció a malalts i ferits de guerra és una qüestió que passa de ser marginal durant la Primera Guerra Carlina a prioritària durant la Tercera, sobretot pels avenços tècnics de la medicina i la cirurgia doncs les millores en la prevenció i propagació de malalties infeccioses van ser importants.
Durant aquesta tercera carlinada, entre d’altres, també trobem hospitals de sang habilitats a Camprodón (Ripollès), la Mussarra (Vilaplana, Baix camp), Santa Maria de Finestres (Sant Pau, La Garrotxa), Tremp (Pallars Jussà), Matarrodona (Mura, Bages), Monsolís (Sant Hilari de Sacalm, Selva), Sant Pere de Bianya (Osona), la Seu d’Urgell, Olot (Garrotxa), Sant Quirze de Besora (Osona), Prats de Lluçanès (Llucanès), Fonollosa (Bages), el Pubill de Siuret (Vidrà, Osona), o Viver i Serrateix (Berguedà).
Tot plegat demostra la rellevància que van tenir les contrades del Bisaura i el Lluçanès en aquesta guerra. Com a testimoni d’aquell temps, esmentar el Panteó de Llaés. Monument que ha arribat als nostres dies i que es va construir l’any 1879 en commemoració de 72 carrabiners afusellats a Llaés el dia 17 de juliol de 1874.
De l’hospital de sang de Besora en tenim dues referències importants. Per una banda el que ens explica l’escriptor i pintor català Marià Vayreda i Vila (Olot 1853-1903) en el seu llibre “Records de la darrera carlinada” editat l’any 1898. Durant prop de tres anys, Vayreda va participar en accions bèl·liques destacades d’aquesta tercera carlinada. Amb 19 anys ja era oficial de Cavalleria fins que va ser ferit en una mà. Aquesta ferida, molt malmesa, el va portar fins a l’Hospital de Besora.
Tot un capítol del llibre dedica a la seva estada a l’hospital (pàgs. 211 a 232). Permeteu-me destacar algun paràgraf del que diu:” L’Hospital de Besora era, senzillament, una masia situada en un dels llocs més feréstecs de les muntanyes de Vidrà, i tant desert que, a les nits d’hivern, podien los malats sentir los llops udolant a sota les finestres”.
També esmenta les quatre Germanes de la Caritat que hi havia procedents de l’Hospital de Vic. Diu així de la Germana Maria, la Superiora: “dona d’uns quaranta anys, era l’ànima de la direcció, i, gràcies a son zel i activitat, lo servei, amb tot i resultar per elles penós, era immellorable. Sembla increïble que aquelles quatre dones poguessin sostenir prestigi i autoritat en un establiment ocupat per dotzenes d’homes. I, no obstant, durant los dies de ma residència en aquell lloc, no vaig sentir mai davant d’elles una paraula irrespectuosa, i sí moltes que testimoniaven l’afecte, i veneració, sobretot a la Superiora”.
I segueix dient respecta una altra Germana, l’Àngela: “Altra d’elles, la Germana Àngela, jove, d’uns vint-i-sis anys, era d’una hermosura verdaderament notable, i la fama de la seva bellesa anava en boca dels oficials, amb caràcters de llegenda. Sens dubte, per consideracions de prudència, tenia son lloc senyalat en la cuina o en la sala dels malats graves”.
Sembla ser que cap a finals de la guerra, el brigadier liberal Josep Cabriteny va dissoldre l’Hospital de sang de Besora cremant els 60 llits que hi havia i fent traslladar a Vic els sis ferits existents.
Una altre referència a esmentar és que l’edificació encara perdura. Tot i una recent remodelació que ha reforçat tota la seva estructura -amb teulada nova-, s’ha mantingut pràcticament intacte el seu interior.
Allà dins…, el temps s’ha detingut. I el més curiós és que encara perduren tot una colla d’inscripcions en les parets de quan era Hospital. Una meravella.
De totes elles, voldria destacar-ne una. La descoberta, per mi, d’una paraula nova: Contralor, que vol dir: “Antiguamente en el cuerpo de artilleria y en los hospitales del ejercito, interventor en la cuenta y razón de los caudales y efectos”. Espectacular el que s’aprén!
Per cert, sembla ser que abans que hospital, també havia estat una impremta carlina!!
Aquí teniu una mostra actual de l’interior de la casa i dels escrits a les parets:
Terme Municipal:
Santa Maria de Besora
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 439277
Y: 4665020
Altitud:
871 metres
inscripcions a les parets
llinda
ubicació en el mapa:
