OBRES D’ART: el retaule gòtic de Sant Vicenç, a Sant Vicenç de Torelló.

Es tracta d’una joia de l’art que ha arribat als nostres dies en un estat de conservació extraordinari. Correspon a un retaule gòtic dedicat a Sant Vicenç, provinent de l’església de Sant Vicenç de Torelló, i que en l’actualitat s’exposa al Museu Episcopal de Vic

Retaule dedicat a Sant Vicenç, diaca i màrtir

Autor: atribuït a Perot Gascó (també a Joan Gascó)

Any: entre 1529 i 1546 (també entre 1513 i 1520)

Ubicació: Museu Episcopal de Vic

Mides: 2,10 x 1,95 metres

Tècnica: pintura al tremp i oli sobre fusta

el retaule es pot veure en alta resolució i amb tot el seu detall, fent clic aquí.

Per tal d’entendre millor la composició i descripció del retaule, cal fer un petit recordatori sobre la vida de Sant Vicenç:

Aquest Sant va néixer a Osca, procedent d’una família rica i de noble nissaga. Deixà la vida mundana i fàcil per dedicar-se al sacerdoci. Fou nomenat diaca pel seu bisbe, Sant Valeri. 

A la ciutat de València, durant l’època romana, ambdós foren agafats i fets presoners, essent portats davant Dacià, el pretor enviat per Roma. Dacià preguntà al bisbe Valeri sobre la seva fe i creences. Com que aquest restà callat, Vicenç va contestar per ell i li comunicà al pretor que cap del dos renegarien mai de la seva religió.

Dacià, aïrat, desterrà Valeri i feu tancar a Vicenç, a qui sotmetre a turment per cremar-lo posteriorment a les brases. Tot i així, Vicenç seguia viu i mirava serenament als seus botxins. Dacià, molt enrabiat, manà més turments però veient que no hi havia res a fer, ordenà que col·loquessin el cos del Sant en un llit dins d’una rica i sumptuosa cambra. 

En aquell moment l’ànima de Vicenç abandona el seu cos, i sortint per la boca va ser recollida per dos àngels.
Després, el cos mort del Sant va ser llençat al riu, amb la intenció de que se’l mengessin els peixos. Una onada salvadora el retorna a la riba, tot i la gran roda de pedra que l’hi havien penjat al coll. 

Quan és a terra ferma, apareix un corb negre que el salva de les mossegades d’un llop. En aquells moments, passava per allà una noble matrona, que quan va veure aquella terrible escena va decidir agafar el cos del mort i enterrar-lo dignament, com corresponia a un home tant sant.

el retaule està format per tres taules amb dos compartiments cada una. La taula central s’eleva respecta a les laterals i s’acaba en forma quadrangular. Guarda una gran qualitat compositiva.

El Calvari, amb Jesús crucificat, la Verge, Sant Joan i la Magdalena agenollada i abraçada als peus de la Creu.

Medeix 86 x 63,5 centímetres.

Presenta el titular del retaule, Sant Vicenç, dret i lleugerament torçat el seu cos cap a la banda esquerra. El Sant va vestit amb dalmàtica de domàs vermell i alba senzilla. Porta també un collar d’or i perles, picat en or. Al cap té la testa nimbada i el típic pentinat dels monjos. La seva mà dreta porta la palma del martiri i descansa al mateix temps sobre la pedra molar, instrument també del seu martiri. A l’esquerra sosté un llibre obert. El fons és daurat i picat en or.

Fa 124 x 63 centímetres.

En les taules laterals s’acostumen a explicar episodis de la vida del sant titular. En aquest cas, totes aquestes escenes fan el mateix: 85 x 50 centímetres

El Sant és acompanyat juntament amb el seu bisbe Valeri davant de l’emperador Dacià per ésser interrogats. Aquest darrer té al seu costat un assessor i els dos protagonistes tenen al seu darrera un grup de soldats.

Ens presenta el martiri al que fou sotmès el Sant. Aquest es troba lligat a la creu aspada. A la dreta un botxí li estripa la carn del pit amb un garfi, mentre que a la seva esquerra un altre el flagel·la. Soldats amb llances, situats a les dues bandes, contemplen l’escena. També hi ha un altre personatge que sembla un capellà.

Representa la mort del Sant. El cos està ajagut en un llit, en una cambra ben guarnida. El mort entrega la seva ànima a Déu mitjançant dos angelets situats a sobre d’ell. Al costat del llit contemplen l’escena els seus jutges i un grup de soldats. Són de remarcar les vestimentes que porten uns i altres.

Per tal de fer desaparèixer el cos del Sant, uns homes l’hi lliguen una roda al voltant del coll i el llencen al riu des de dalt d’una barca on hi han exactament deu personatges. L’onada salvadora el porta a la riba i allí el van deixar perquè se’l mengessin les feres, però apareix un corb negre que el defensa del llop. Després passaria pel lloc una senyora que recollí el cos i l’enterrà dignament (això la pintura jo no ho ensenya).

Font: El retaule de l’església de Sant Vicenç de Torelló, de Laura Pallàs i Arisa. Gener de 1987