Resclosa que trobem a continuació del pont del tren que creua el riu Ter, i abans d’arribar per carretera, venint de Ripoll, al gran giravolt de l’entrada nord a la colònia.
Aixecada sobre la roca natural, la seva estructura dibuixa una línia pràcticament recta.
La casa comporta es troba a la banda dreta del riu. No hi ha quasi canal exterior, doncs allà mateix l’aigua s’endinsa per un túnel excavat a la roca cap les turbines de la fàbrica de la Farga Bebié, una de les grans colònies tèxtils de la conca del Ter, sense activitat i completament abandonada en l’actualitat.
Segons consta, a l’antic molí de Rocafiguera, conegut també com el molí de la Farga Vella s’hi havia fabricat ferro fins al segle XVIII. A principis del segle XIX la farga es va reconvertir en molí fariner. Era propietat de la família del mas Rocafiguera de Sora, els orígens de la qual remunten al segle XII. Al segle XVIII els Rocafiguera van adquirir rang de noblesa i des del segle XIX residien a Vic, i arrendaven el molí a diferents moliners de la zona, l’últim dels quals, abans de ser venut a Edmond Bebié fou Josep Tubau i Vilageliu.
Edmond Bebié Wild era un enginyer suís, director i propietari d’una fàbrica de filats de llana moguda amb energia hidràulica, al riu Aar (afluent del Rin) al cantó suís d’Aargau, prop de Zuric. L’interès pel riu Ter li va arribar a través del seu fill Ernest, que tenia com a company d’estudis a la ciutat de Wintertur un estudiant de Vic, el qual li va parlar de les possibilitats de la zona on ja s’havien començat instal·lar industrials catalans. Llavors Edmond Bebié va recórrer el Ter cercant un bon emplaçament, i devia ser entre 1895 o 1896 que va comprar 400 hectàrees de terreny a banda banda de Ter a la família Rocafiguera, un lloc estratègic aprofitant el meandre que aquí dibuixa el riu, on s’incloïa el molí.
La construcció de la fàbrica i la colònia incloïa una important obra hidràulica per aprofitar la concessió de 6.000 l/s. El canal de la Cúbia, de 450 m de llarg, gairebé tots soterrats, permet aconseguir un salt de 10,5 m de desnivell que proporcionaven al principi una força de 600 CV. Aquest rendiment s’amplià posteriorment fins als 1000 CV.
La fàbrica va començar a funcionar el 1899, amb una producció considerable, que s’havia ampliat el 1910 fins a 13.312 fusos de fiar i retorçar cotó.
Val a dir que l’aiguat del 1940 la va malmetre la resclosa de manera important i es va tenir que refer.
Tot i el total abandonament de l’activitat fabril de la colònia, l’estat i funcionament de la resclosa és del tot correcta. Centrada en la producció d’electricitat.
Ubicació:
riu Ter, al terme municipal de Les Llosses
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 434464
Y: 4664797
Altitud:
602 metres
video
imatges
1 comentari