L’oratori de la Mare de Déu de les Olletes està situat dins un barranc, al vessant nord del Puigsacalm just sota Santa Magdalena del Mont. A mig camí de Sant Privat a Santa Magdalena. Excavat a la roca viva de la muntanya, la cova té cinc metres d’alçada per vuit de fondària i quatre d’amplada.
El nom de les “Olletes” prové, segons la llegenda, al fet que la imatge fou trobada dins una de les moltes cavitats en forma d’olla que es troben pels voltants.
La tradició diu que el segle XVI els monjos de Sant Corneli (Santa Magdalena), en abandonar el priorat, van amagar la imatge de la verge en un petit forat dels que es troben per la roca dels voltants.
El 1855 es va decidir perforar la roca i fer-hi una petita capella. No va ser fins el 1895 que s’acabaren les obres i es col·locà la imatge. Segons el projecte de l’època, es preveia que l’altar i les ornamentes fossin treballades a la mateixa roca, però un accident va fer abandonar aquesta idea.
Sembla que en el plan primitiu ideat per l’arquitecte director, tant l’altar com el decorat de la capella, havien de ser treballats en la mateixa roca, per això s’havia deixat en el fons de la cavitat oberta, un grop sortit de penya per anar-lo buidant i treballant. Sembla ser que una barrinada intencionadament mal tirada trocejà el pa de pedra i es tingué que desistir del projecte. Finalment es va instal·lar un altar de marbre dissenyat per Joan Pujol i construït per Casimir López.
També és original de l’època la reixa de ferro forjat de l’entrada que porta, també forjades, unes olles petites en la seva part alta.
La imatge original que va inaugurar el santuari el 1895 es troba a la parròquia de Sant Privat d’en Bas. És del segle XVI o XVII esculpida en marbre, d’estil barroc i inacabada en la seva part inferior. Al braç esquerra hi porta un fillet i amb la mà dreta agafa un ram de flors.
És curiós veure-hi, enfilada al seu costat oest, una construcció que crida l’atenció. L’any 1910, Cèsar August Torras, en el seu llibre Pirineu Català – Comarca d’Olot, en la seva pàgina núm. 201 diu: “un xich en amunt, també sota cingle, hi ha una altra petita cova, ont s’hi venera la Mare de Déu de Núria, y en la qual tot just hi ha lloch pera l’imatge, l’olla y la campana. Segons tradició, es la cova aont fou trobada l’imatge primitiva de la Verge de les Olletes y el lloch aont antigament s’hi venerava. S’hi puja per un camí, en rampant, fet a dretes“.Respecta l’entorn, així de bonic el descriu Torras: “es va pujant pel cor de la barrancada, per entre cingles y atapahida boscuria de faigs y boixos, reblincolant el camí seguidament. Els paisatges que’s desenrotllen a cada instant a la mirada són de caràcter enèrgich y verament encisadors“.
I és que realment és un racó de pedra i vegetació que sorprèn trobar-lo on està situat. Tot el corriol per arribar-hi és força dret, llarg i estret, i de cop i volta, a mitja pujada, apareix una esplanada i la cova excavada en la mateixa roca. Fer-ho tenia que ser un treball de constància i sacrifici.
Sobre la seva història també és interesant el que ens explica P. Pujolàs Reixach en el seu llibret Ntra. Sra. de les Olletes.
També Narcís Camós en el seu llibre Jardin de Maria, plantado en el principado de Cataluña (1657), capitol XXI, pàg. 142, la descriu així:
“No quiso el cielo que quedase privada la parroquia , y termino de Sant Privato den Bas del consuelo de tener una Imagen milagrosamente hallada de esta Soberana Reyna con titulo de las Olletas y esto por haverse encontrado dentro los huecos, y agugeros de una peña que forma la figura de unas Olletas, y por haver muchos de ellos concavos en aquella Roca, le dan el titulo de la Virgen de las Olletas. No le es impropio à esta Divina Señora el tener su habitacion entre las Cavernas, y huecos de las rocas, pues allá en los Cantares el Divino Esposo parece nos quiso dar una figura de esta Santa Imagen quando llama à la Esposa, y la dice mi Paloma que te hallas en los agugeros de xxula piedra, y en los huecos de la peña, muéstrame tu cara.
Muy bien mostrò su cara esta Señora à los de este Pueblo quàndo se dexò encontrar del modo que sabe el Cielo, á los principios del siglo pasado (y con eso se vè que deviò esta Imagen escaparse de la noticia del Autor de este libro.) La tradición segun aquello de Patres nostri anuntiaverunt nobis, solo nos ha conservado que se hallò en uno de los agugeros que tienen forma de olla entre los muchos que hay en las peñas, ó rocas dichas de Santa Madalena, y si allá clamaban repetidamente al Profeta que no probase de la olla, porque mors in olla, mors in olla: aquí los de San Privato tienen la vida, y consuelo en la madre de la mejor vida de la alma Christo, que veneran dentro de esas Ollas.
Es la Imagen de piedra: tiene dos palmos y medio de alto: tiene al hijo sentado en la mano derecha (cosa irregular) el qual tiene una manzanita, ó bolita en la mano, hallan sus Devotos consuelo, y socorro en todas necessidades, y para todo genero de enfermedades; favorece mucho á las mugeres esteriles dandoles sucession. Es muy Patrona en enfermedades del ganado, y Bestias, como lo atestigua tantos donativos, y presentes que le ofrecen los Fieles, que de quando en quando se sacan por no caber en su Capillita, que es muy pequeña. De su Pueblo de San Privat la Visitan en necessidad de agua, y Sol, y alcanzan mucho remedio en tales lances.”
Són nombrosos els goigs que s’han editat. En aquest enllaç, dins l’apartat de Sant Privat d’en Bas, podem trobar-ne una mostra.
Terme Municipal:
Sant Privat d’en Bas, entitat de població de La Vall d’en Bas
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 450015
Y: 4664872
Altitud:
1.036 metres
imatges
detall del seu interior
capella lateral de la Mare de Déu de Núria
imatges antigues
postals antigues
mostra goigs any 1908
ubicació en el mapa
